«Salvador», la pel·lícula sobre Puig Antich, s'estrena avui a 250 sales

Fa uns dies el director afirmava que la història «està basada en fets reals que ocorren en un període recent de la història d'Espanya, el final del franquisme, una etapa relativament verge des del punt de vista cinematogràfic». Per dur endavant el projecte, Huerga s'ha envoltat d'actors com el germanocatalà Daniel Brühl (Salvador), Leonardo Sbaraglia (funcionari de presons), Leonor Watling (Montse Plaza, l'amor més important de Puig Antich) i Ingrid Rubio (que dóna vida a Margalida Bover, la companya mallorquina de l'anarquista). El guió s'ha basat, com ja va publicar DdB, en el llibre de Francesc Escribano.

Es pot dir que l'execució de Puig Antich va trasbalsar la societat espanyola i també la illenca. Segons l'historiador Antoni Marimon, que ha estudiat l'època, «el MIL, el moviment on militava Puig Antich, no tenia cap implantació a l'Illa. Sí que existien altres grupúsculs, alguns dels quals defensaven la lluita armada, com el Partit Comunista d'Espanya Internacional». Marimon insisteix en el ferri control que exercia el governador civil, Carlos de Meer, en els grupúsculs antifranquistes illencs. De fet, el periodista Miquel Payeras, que ha revisat a fons l'època, també es fa ressò en la figura de De Meer, representant dels sectors més ultres del règim: «El febrer de 1974, Arias Navarro va fer un discurs molt oberturista a les Corts Generals»... que va significar que representants d'aquest moviment, com el mallorquí Josep Melià o el mateix Adolfo Suárez, fossin destituïts per la pressió dels sectors més conservadors.

Quant a la mort de Puig Antich, «va significar, en primer lloc, que els estudiants de Dret no assistissin a classe durant tres dies per estar en desacord amb la mesura presa pel govern franquista» recorda Payeras, que també fa menció a un acte organitzat per l'OCB a Montisión, on la cantant Julia León va dedicar eRomance castellano a Puig Antich. En aquest acte, hi assistiren Antoni Serra, Andreu Ferret, Llorenç Capellà o Sebastià Serra, entre d'altres.

Serra, actual professor de la UIB, recorda perfectament l'acte: «Una multa de 25.000 pessetes en va ser la conseqüència. Era una quantitat considerable, una part de la qual es va pagar amb aportacions voluntàries i la resta es va condonar», afirma. Tot i això, Sebastià Serra afegeix que a l'Illa el període de més efervescència es va produir durant el 1975-76 i també va rememorar les detencions del Primer de Maig de 1975 on, no val dir-ho, ell també era un dels que anà presó.