Cap artista ha plasmat sobre el paper un laboratori del pensament amb més ímpetu creatiu que Leonardo Da Vinci, qui ja va preconcebre en milers de dibuixos aparells com l'avió o el carro de combat, segons revela una exposició a Londres. Famós com a pintor per obres tan cèlebres com La Gioconda o L'última cena, Leonardo (1452-1519) va ser també arquitecte, escultor, inventor, enginyer, investigador de l'anatomia humana i infatigable observador de les lleis naturals que regeixen la Terra.
En una època en la qual el paper constituïa un luxe a l'abast de pocs, el mestre renaixentista va arribar a utilitzar més de 6.000 quartilles i folis per plasmar tant les seves idees artístiques com les seves observacions i dissenys científics. Ara, gairebé cinc-cents anys després de la mort de l'artista italià, el museu Victòria & Albert (V&A) ha aconseguit reunir en una exposició uns seixanta dibuixos, notes i quaderns en els quals el geni explora els misteris de l'art, la ciència i la naturalesa.
Per a Martin Kemp, comissari de la mostra «Leonardo Da Vinci: Experiència, experiment i disseny», que s'inaugura avui, els valuosos manuscrits representen «el constant soroll de fons» del pensament del mestre «sense parell en cap època». Kemp, mestre i professor d'Història de l'Art a la Universitat d'Oxford, creu que «ningú ha fet el que va fer Leonardo», ja que «ningú ha plasmat al paper tanta diversitat temàtica, tantes idees relacionades i tanta visualització plàstica». Els manuscrits es podran contemplar al museu fins el gener.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.