Un poema de Llorenç Moyà (1961)

«Si ens fas cridar el nostre urc i la ceguesa/ del desagraïment, vulgues, August,/fer de nosaltres uns perfectes ànecs/ per a poder comprendre, mort l'orgull/ que en la lluita constant de blancs i negres/ sols un crit pot salvar-nos: Tu, Tu, Tu!».

Els ànecs. Jo diria que la terra dels ànecs, a Mallorca, és Sóller, la ciutat que encara conserva topònims ben històrics com es Camp de s'Oca, gairebé medieval. Potser els set torrents de Sóller, especialment el torrent Major, n'han criat sempre, d'ànecs, i encara avui, per devers s'Escorxador o la desembocadura a la platja d'en Repic. Però abans que hi hagués torrents i nucli urbà en el fons de la vall, hi degué haver aiguamolls i mil xeragalls, puix que els pobladors pretalaiòtics i talaiòtics cercaven les altures per a fer-ne els seus habitatges i les seves necròpolis. Ocuparen construccions megalítiques i les nombroses coves, covals i covetes que fitoren, al voltant de la comalada, penyals i pujols. La llista de topònims és llarga i el recorregut dels indrets complicat. Per això recomanam una visió de conjunt i una visita al Museu del Casal de Cultura, en el carrer de sa Mar, on es podran veure moltes de les peces extretes en les excavacions locals: metalls, ceràmiques, i altres restes talaiòtiques o romanes. Una de les peces mestres, però, la trobam en el Museu de Mallorca a Palma i és el guerrer de sa Roca Roja, l'estatueta d'un mart de bronze de factura prehel·lènica. I també el relleu de la Venus de Sóller, imatge sobre pedra que es conserva en el Museu Arqueològic Nacional de Madrid. Altres vestigis, «in situ», ja sien clapers o coves, tenen nom d'indret: Monnàber, el puig d'en Canals, la muntanyeta de Balitx, el pujol de ses Tanques de Can Serra, ses Talaies des Teix, el puig des Moro, la Cova des Punyal, la de ses Copis, la de ses Alfàbies, la de s'Alova, la de sa Cigala, es Còdol des Rófols, la gruta de Moleta (autèntica necròpolis de Myotragus balearicus, més d'un miler d'esquelets d'aquesta cabra prehistòrica n'han estat extrets), la cova d'en Pep Rave, es Racó d'en Vives... Llocs on es desenvoluparen episodis de la nostra història més llunyana. Observem aquests fragments de terra sigilata, aquests pectorals taurolàtrics de plom, aquests vasos globulars... i recordem aquells versos de Guillem Colom: «Pedres excelses, pedres amb entranyes/ fetes de pietat i anhels ardents,/ testimonis eterns, exvots fervents/ d'una fe que transporta les muntanyes».

I en parlar de dos indrets, recordem els dos fantasmes que encara potser reviscolen dins les creences locals: es Negret de sa Coma i s'Ànima des Racó d'en Vives.