Des que tornà a la seva terra natal, Mallorca, el franciscà Antoni Martorell viu submergit en la composició d'obres simfòniques, la seva particular «gimnàstica intel·lectual». Visqué 40 anys a Roma i decidí tornar per guanyar en «pau i temps» i poder jugar «amb tota la família musical». Demà, l'Orquestra Simfònica, la Capella Mallorquina, el Collegium Vocale i el Cor Carmina estrenaran dues peces seves a l'Auditòrium en un concert a benefici de l'Associació de Pares de Nins Autistes de Balears.
-Com definiríeu «L'Enze», obra que s'estrenarà en l'àmbit mundial durant l'actuació?
-L'enze és, en mallorquí antic, un animal que serveix de reclam per caçar. La peça recorda la meva infantesa, quan m'agradava caçar però mai aconseguia capturar cap ocell perquè se m'escapaven. Era un alliberament per a ells i una derrota per a mi, però també una alegria, ja que aquesta fugida simbolitza la llibertat. Aquesta evocació simfònica per a gran orquestra és una mescla entre una obertura i un divertiment.
-I el «Canticum Paschale», que ja presentàreu a Roma el 2003?
-Es tracta d'una espècie de poema simfònic en forma de rondó basat en el salm 117, en el qual es lloa la Resurrecció, és a dir, el triomf de Crist davant de la mort. Té una estructura cíclica en què una melodia es repeteix fins a quatre vegades. Aquestes tornades s'uneixen a través de comentaris musicals. També jug amb, sobretot, dos temes: un de caràcter dramàtic i un altre de líric.
-Com definiríeu la vostra manera de compondre?
-Sempre som clàssic en la forma, expressiu en el que és romàntic i expressionista quant al color. Aquesta és la manera d'escriure que més m'interessa per l'aspecte humanista. Per què? Perquè l'art és un missatge que ha d'entendre's; si no, no compleix l'objectiu. De vegades no s'entén de manera racional, però si comunica uns sentiments, l'oient rep un missatge. Si no, pot transmetre malestar i fins i tot nàusees.
-Creis que la vostra música emociona?
-Tenc un estil transparent, no vulgar. Crec que comunic un missatge. Tots entenen l'art perquè és expressió de la bellesa.
-Per què vos interessa l'obra simfònica?
-Perquè és la culminació de la música. Em permet de jugar amb tots els instruments. Hi ha més personatges. Quan tenia 30 anys vaig decidir contractar un professor perquè m'ensenyàs com construir una simfonia. Al final, em vaig decantar per algú que treballava component bandes sonores per a pel·lícules i que llavors encara començava: Ennio Morricone.
-Vos considerau profeta a la vostra terra?
-És difícil estrenar una obra a l'Illa, entrar en la programació habitual. Aquí, uns m'estimen, però també caus indiferència en altres. Existeix certa desconfiança pel que és propi, sembla que han de ser els altres, la gent de fora de les Illes Balears, els que ens acabin descobrint.
-Però a Mallorca heu pogut desenvolupar la vostra passió simfònica.
-Sí. Aquí no tenia classes per fer ni conferències per impartir. He disposat de més espai i de majors terminis, a més de pau. He pogut desfogar-me.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.