Francesc Escribano: «És a l'Illa on Puig-Antich va fer el gir ideològic que el dugué a militar al MIL»

-Per quina raó vàreu escriure aquest llibre?
-Impartint un curs de periodisme, vaig mostrar un reportatge que havia fet per 30 minuts sobre Puig-Antich. Va ser quan em vaig adonar que les noves generacions no coneixien aquesta part de la nostra història i que valia la pena informar-ne més.

-Quins objectius travessen les vostres línies?
-Aquesta història va marcar tota la meva generació. Volia sobretot fer un al·legat contra la pena de mort. Cal abolir-la on encara existeix. També pens que s'ha de revisar la història i explicar-la perquè no es torni a repetir.

-Com us vàreu documentar per realitzar aquesta crònica?
-Vaig poder parlar amb les germanes, els advocats, i també amb el seu funcionari de presons. Vaig decidir fer una crònica mostrant qui era ell, fer un relat periodístic de la persona. La família em va ajudar molt, em va deixar cartes i diaris íntims en què es pot apreciar com pensava i sentia.

-Què simbolitza Puig-Antich?
-És una metàfora de la transició. Simbolitzava tot el que s'oposava al franquisme: jove català de classe mitjana, culte i d'esquerres. El seu procés va ser un cop de puny del règim per recordar a la gent qui eren els vencedors i qui els vençuts.

-Part de la seva vida està relacionada amb Mallorca...
-Sí, de fet va fer la mili a l'Illa. Fou aquí, tal com ho mostren les cartes, on va prendre consciència ideològica, on realitzà el gir que el dugué al MIL (Moviment Ibèric d'Alliberament). I com no, Margalida Bover, una figura que reflecteix molt la personalitat d'aquella època. Simbolitza molt la llibertat.

-Actualment la família vol que es faci una revisió del cas...

-Sí, les germanes creuen que no tingué un judici just. Va ser un consell de guerra condicionat per la mort de Carrero Blanco. Les condicions de la mort del policia, per qui va ser condemnat, són molt confuses.

-Les tècniques actuals permeten obtenir-ne més dades?
-Sí, actualment existeixen recreacions infogràfiques que permeten discernir d'on sortiren els tirs, per això té més sentit que mai que es revisi el cas. La família sap que això no li tornarà la vida, el que volen és que hi hagi un reconeixement que es va cometre una injustícia. No volen reclamar responsabilitats, sinó que Salvador no passi a la història com un criminal.

-El fet que militàs en un grup radical fa que no tingués molt de suport...
-Sí. De fet no es va mobilitzar gairebé ningú, ni tan sols l'oposició oficial. En part perquè va haver-hi un excés de confiança, perquè feia molt de temps que no era condemnat a mort ningú. Per altra banda, la mateixa oposició no es volia implicar amb un activista de lluita armada. De fet, Puig-Antich no volia tampoc ser utilitzat per cap partit polític.

-És una mica una figura romàntica...
-Més aviat d'una tragèdia grega, on sembla que tot s'hagi confabulat, com si estigués predestinat. Si no hagués estat per la mort de Carrero Blanco, hauria sortit amb la primera amnistia.

-Què pensau del film?
-És un document audiovisual potentíssim, que ha tingut molt bona acollida internacionalment i que posa imatges a aquesta història. Emociona molt perquè duu valors universals.