«La capsa de Mu», un viatge emotiu pels embulls de l'amistat, aterra a Tàrrega

Aquesta és una obra on «En Blanc» combina el teatre textual amb la música coral

10/09/06 0:00

X.RIUTORT. Tàrrega.
D'entre les companyies amb més rodatge en aquesta 26a edició de la Fira de Tàrrega es troba la producció mallorquina La capsa de Mu, de la companyia En Blanc, que haurà representat, aconseguint làgrimes i rialles, quatre vegades el seu espectacle a l'Espai Illes Balears durant aquests dies de festival, un d'aquests cops substituint la sessió destinada a l'obra Falstaff, anul·lada per problemes de salut d'un dels actors. La capsa de Mu proposa teatre textual amb acompanyament musical, és a dir, a la manera del dogma del cinema, els actors només canten quan ve al cas, quan forma part del guió. Una idea de Marta Barceló i Biel Jordà, que també s'encarrega de la direcció artística. Per a aquestes funcions s'ha comptat amb Lydia Sánchez, Sergi Baos, Lluqui Herrero, David Mohedano, Carmen Aragunde i Joan Manel Vadell, que ajudaren a la tasca debrainstorming, «fent una pluja d'idees per contar aspectes de les nostres vides que poguessin ajudar a l'hora de crear el guió».

Aquest conta poc a poc i amb un ritme in crescendo, la historia d'una colla d'amics que es retroben a un lloc molt especial per ells, on es feren grans i on descobriren la sexualitat, l'amistat i la complicitat de la música. Amb el fil d'Ariadna d'una capseta amb el renou d'una vaca, en catalitzen els diferents records, que s'embarullen per continuar-los en diàlegs que desvelen els secrets de cada personatge, ja sigui en petits nuclis de converses o en rotles amb tots els actors.

Les històries tenen molt, com assenyalà Sánchez, d'«autobiogràfic», tant de Jordà com de Barceló, «però també té coses de tots nosaltres». La paternitat, la iniciació sexual, la mort, les herències, la salut mental, les frustacions laborals i familiars, etcètera. Molts d'aquests problemes sense resoldre surten a través del personatge extern, que representa Sánchez.

Com ella mateixa explicà, «som un poc el punt de conflicte extern que dóna les claus per poder explicar dins l'obra les diverses històries». Un dels personatges amb més secrets és el d'Herrero, com ens resumí ella: «Eva és impulsiva, immadura i egoista, amb secrets no resolts». Aragunde dóna vida a un personatge frustat amb el seu treball, un mirall a la inversa del personatge de Mohedano, que com ella tampoc és «allò que li agradaria ser, però quan es posa a reflexionar no s'atreveix a enfrontar-se», explicà Aragunde.

Sense estar dins el guió, i com si fos cosa d'uns veïnats molt renouers d'aquesta casa de la infància, en les funcions es podia sentir els renous d'un parc d'atraccions just devora de l'Espai Illes Balears. Paradoxalment, l'organització, segons explicà el gerent de la fira, Pau Llacuna, ha limitat enguany les funcions de carrer (entre elles algunes previstes pel Govern) per temes acústics, perquè «certs espectacles creen molt de renou, i no deixen sentir les obres».