10/09/06 0:00
TW
0

JOAN CABOT. Palma.
O eren bombos o trons. Alguna cosa se sentia des del centre de Palma i, acostumats com estam que la torrada, en la versió mallorquina, caigui del costat de la mantega i al fons d'algun pou, evitar ser agorers tenia el seu què. Però el PITCH va arrencar amb la normalitat que pot engegar un festival amb més de vint artistes en cartell i que se celebra per primer any. A més està per demostrar que Son Rossinyol sigui un bon lloc per fer-hi alguna cosa. Al recinte hi havia tres escenaris, cada un destinat a un tipus d'ambient, encara que cap sortís massa de la música de ball. El primer, tenia com a caps de cartell Carl Cox i Dave Clarke; el segon Erick Morillo, i el tercer estava destinat al house matemàtic i fractal del segell de Colonya, Alemanya, Kompact.

En el primer va ser on Pedro Trotz va oferir el seu directe. Un dels primers atractius de l'horabaixa. Trotz és un dels veterans de l'escena electrònica ja no només local sinó també nacional. Quan els guitarristes encara abominaven la «música feta amb màquines» i encara no havien descobert el bonic que és la vida amb el Fruity Loops, ell ja es dedicava a intercanviar cassets de proto-electrònica amb membres d'Esplendor Geomètrica. El PITCH va mostrar la seva versió techno i bailable. El testimoni ho agafaria Àngel Costa, també mallorquí, un dels millors dJ de techno de l'Estat i company de Trotz en el col·lectiu Tecnofamília.

Un altre membre il·lustre del grup és Kiko Navarro, que presentava amb la seva banda, un desplegament de fins a tretze membres, el seu primer àlbum d'estudi. A jutjar pel vist a PITCH, «Perceptions of Pacha», reincideix en el house que sempre ha punxat Navarro, un altre dels illencs que es dediquen a alegrar les cabines de mig món: llatinitzat, hedonista i amb una presència vocal intensa quan és necessari.

A l'escenari petit, mentre, ja havia començat a punxar Mov.e, un tipus versàtil entre els grans disc-joqueis de l'Illes. A aquella hora ja començaven a aparèixer alguns pesos pesats, com Àngel Molina i Erick Morillo. Encara s'havia de veure The MFA, el 2020 Soundsystem de Ralph Lawson i Superpitcher. I Clarke i Cox, és clar.