Un missatge de Danton (1792)

Aquells primers dies de setembre, en els moments més difícils de la Revolució francesa, un gran orador, Georges Jacques Danton (Arcissur-Aube 1759-París, 1794), fundador del Club des Cordeliers i un dels principals caps del moviment revolucionari, deixava al món un missatge que mai no seria oblidat. Home molt actiu, organitzà l'exèrcit, contribuí a la creació del tribunal revolucionari i del comitè de salvament públic. El seu principal mèrit, que li costà la vida, fou reclamar l'acabament del règim de terror. Acusat per Robespierre seria guillotinat. Un bell cap per a la canastra -s'esclamaria el botxí. És el rostre, el crani, que podem observar en el museu Carnavalet, de París, obra de Charpentier. Una cara molt blanca, una barra prominent, una boca gran amb llavis gruixuts, unes galtes sòlides i rosades, un nas breu d'amples aletes, uns ulls blaus de criatura innocent, unes celles fines, un front ample i esbargit i una perruca empolsinada. Estava Danton aquell dia dalt de la tribuna. El país estava espantat pel que s'esdevenia a l'exterior, a les fronteres, puix que un setge militar de tota Europa, després de les jornades del 10 d'agost, amenaçava d'acabar amb la Revolució i els revolucionaris. Danton, que era aleshores Ministre de Justícia, havia de pronunciar al davant de l'Assemblea legislativa un discurs per tal d'animar els polítics i calmar el neguit del poble. Aquest discurs seria recollit, ja que Danton mai no escrivia primer el que havia de dir després, pels periodistes deMoniteur i deJournal des Debats. En un moment, el més encès de l'orador, unes paraules feren especial ressò dins la gran sala: «Pour les vaincre, Messieurs, il nous faut de l'audace, encore de l'audace, toujours de l'audace et la France est sauvée». (Per vèncer l'enemic, Senyors, ens és precís que tinguem audàcia, més audàcia i sempre audàcia i França serà salvada).