«Edvard Munch, l'esperit sublim», una exposició única a la Fundació la Caixa

La mostra reuneix un total de seixanta-tres obres del pintor noruec més important

Elsebet Kjerschow explicant un dels quadres de l'exposició on Edvard Munch es presenta com a espectador en una timba de joc. | J.TORRES.

M.T.F.Palma09/09/06 0:00

«Anhel allò que és impossible i la desesperació és la meva religió», va afirmar en una ocasió Edvard Munch, el pintor noruec del qual ahir s'inaugurà una exposició a la Fundació la Caixa que, a hores d'ara, es pot qualificar d'impossible (quelcom que ell tant desitjava). Ho explicava ahir mateix, davant d'un gravat de La madonna Elsebet Kjerschow, conservadora del Munch-museet d'Oslo. Després del robatori de dues de les obres més emblemàtiques del pintor noruec, El crit i La madonna, (un original que s'havia d'haver exhibit a Palma) el museu no deixarà obres. L'exposició Edvard Munch. L'esperit sublim, que només es podrà veure a Palma fins dia 7 de gener, fa més de sis anys que s'està gestant. Per aquest motiu, pel compromís adquirit amb anterioritat per Oslo, ha estat possible la mostra, que reuneix seixanta-tres obres, concretament vint pintures i quaranta-tres dibuixos i gravats, entre els quals destaquen En la ruleta (1892) i Roig i blanc (1894).

La sexualitat, la mort, la malencolia i l'angoixa són alguns dels leit-motiv que Munch va plasmar en la seva obra. La mostra en qüestió tracta el període més fructífer (1889-1908) de l'obra d'un pintor marcat per la seva biografia, per la mort prematura de la mare i de la germana, per un pare religiós fins a l'obsessió, per l'alcohol, per la relació difícil que mantenia amb les dones... «Malaltia, bogeria i mort varen ser els tres àngels negres que van vetlar el meu bressol», va deixar escrit. En els llenços que s'exhibeixen es fa palesa aquesta difícil relació que va mantenir amb dones com Tulla Larssen (acabada amb pistoles per enmig) o com l'artista es presenta com un espectador en els ambients de bohèmia (amb bevedors i jugadors de cartes) que sovintejava.

De fet, val remarcar la fita que marca l'any 1908: l'artista va arribar al límit i va haver de ser ingressat en una clínica psiquiàtrica a Copenhaguen. Després, va llogar una caseta a Noruega i es va dedicar a pintar però no amb l'esperit sublim amb què ho havia fet fins aleshores.

Josep Francesc Conrado, director de la Fundació la Caixa, va remarcar l'excepcionalitat de la mostra i digué que «demostram, de manera permanent, el compromís que la nostra institució té establert amb les Balears». De fet, perquè aquesta mostra fos factible les mesures de seguretat que va exigir el Munch-museet varen ser extraordinàries. No tan sols això, ahir mateix, la conservadora va insistir que els redactors gràfics que cobrien la presentació no emprassin el flaix per no danyar les obres. Quant a l'estat que presenten els dos quadres recuperats fa unes setmanes a Oslo, Kjerschow va dir que hauria pogut ser pitjor, «tot i que tenen algunes rapinyades que s'hauran de tractar».

El museu d'Oslo ha estat un any amb les portes tancades per remodelar unes mesures de seguretat «que haguessin pogut ser millors» fa dos anys, segons la conservadora, tot i que no en va voler amollar ni mitja quan li demanaren si sabien o hi havia alguna pista sobre qui era el vertader lladre.