NÚRIA ABAD. Palma.
Cordial, dialogant i expressiu. Així és Claudio Gabriele, un productor cinematogràfic que reivindica els somnis com a expressió de vida, com a mètode de supervivència. Ha treballat amb el cineasta italià Michelangelo Antonioni en cintes com L'aventura, El reporter, Blow up i Eros. Apassionat com és del cine, l'uneix a Mallorca la tenacitat de crear una mostra de joves realitzadors a Palma, projecte que coeja des de fa ja gairebé una dècada.
-Existeixen cinc-cents festivals de cine al món i no sembla haver-hi una raó notòria per crear-ne de un nou. Tanmateix, un bon argument seria que un festival ben organitzat comporta una cobertura mediàtica que converteix l'esdeveniment en una gran vitrina en la qual exhibir les bondats d'aquesta terra.
-He tingut l'oportunitat de conèixer millor Matas. Crec que el de governant és un treball molt difícil perquè ha de cuidar molts somnis.
-A viure. Fa molts anys, érem a la seva casa de camp, asseguts al jardí. Michelangelo es va quedar observant fixament un bri d'herba i jo li vaig preguntar què estava mirant. Em va respondre: «No et quedis mai amb la primera imatge, no trobaràs allà la realitat, perquè n'hi ha una altra darrere, i una altra darrere... Potser no trobaràs mai la veritat, però aquest és l'únic camí per buscar-la».
-I és que Antonioni no és només un gran cineasta, és un visionari de la forma i de l'ànima. De fet, el pròxim 29 de setembre fa 94 anys. Aquell mateix dia, inaugurarà una exposició amb els quadres que ha realitzat en els últims tres anys.
-La primera pregunta a formular és òbvia. Necessita Palma un altre festival de cine?-On exhibir bon cine.
-El més important no és l'efecte, sinó la conseqüència, que no és una altra que fer créixer el cine com el millor instrument de democràcia.
-I, de passada, donar ales als joves, finalitat primordial del festival.
-S'han d'incentivar els joves, que estan molt confusos i allunyats de la cultura. A través del cine, els pobles parlen de les seves \132 arrels, de les seves experièn- \132 cies, una realitat que s'ha d'apropar als joves per fomentar la tolerància.
-Una gran meta, amb els temps que corren.
-Com algú va dir: «Tenc un somni». Crec que entre tots, i a través del cine, podríem trobar la clau per a un món millor.
-Amb tan bons propòsits, què fa falta perquè el somni es converteixi en realitat?
-Finançament i coratge. És cert que hi ha moltes coses per fer a la comunitat: hotels, escoles, carrers... Això no obstant, una administració intel·ligent hauria de pensar que el cine és un instrument cultural que pot tenir un efecte increïble.
-«Amb l'Església hem topat».
-Si un govern pren una decisió com aquesta, pots estar segur al 99 per cent que l'oposició hi estarà en contra i argumentarà que es tiren els diners.
-Amb qui vos heu entès millor, amb Matas o amb Antich?-Parlem d'Antonioni. Què vos ha ensenyat el mestre?-O potser es pot trobar moltes vegades, com ha fet ell.-De cineasta a pintor?
-La pintura sempre ha estat molt important per ell, era el primer que volia conèixer sempre que visitava un nou país. Aquesta recerca de l'estètica ha donat molta força al contingut de les seves pel·lícules. Com oblidar Zabriskie Point, tan actual avui en dia!
-Títols com aquest l'han convertit en immortal.
-I han tingut una gran influència en molts deixebles, perquè no hi ha ningú al món capaç d'aconseguir un llenguatge tan personal com el d'Antonioni. Si algú té temps i ganes, m'agradaria recomanar la lectura d'una carta que l'escriptor i filòsof francès Roland Barthes va escriure a Antonioni, una espècie d'assaig en la que descriu la grandesa del mestre. Aquest text es pot trobar fàcilment a internet.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.