Almallutx era esmentat per primer cop en un document, eLlibre dels Feyts, aquell setembre de 1229, quan la conquesta, i també en el llibre deRepartiment. Però la seva antigor com a topònim de població anava més lluny que la dominació islàmica i la presència mossàrab. Existí, amb no sabem quin nom, com a poblat primitiu abans de la conquesta romana, dins la contrada o vall del Gorg Blau. En ser aquesta conca coberta per les aigües per fer-hi un embassament, això a la dècada dels 60 del segle passat, s'anegà tot el que contenia, àdhuc la zona arqueològica. En salvaren només, per plantar-la a una vorera del Gorg Blau, una columna que sostenia el sostre d'un temple talaiòtic i que tenim la sort de poder contemplar quan anam per la carretera que voreja el llac. La peça de planta quadrada té els tres elements clàssics, basament, fust i capitell. Es tracta de pedra blanca, ben tallada, el qual fust augmenta un poc de perímetre a mesura que ascendeix.
I aquesta columna solitària em recorda, per la seva funció, el sosteniment d'una teulada, davall la qual eren celebrats rites religiosos, una de les nostres rondalles alcoverianes, la de Sansó i que pot ser curiós reproduir aquí:
«Lo que succeí a Sansó quan li hagueren tallat els cabells. Les hi tallà mentre ell dormia, una dona, perquè va saber d'ell que hi tenia tota sa força. Com se despertà en va tenir tan poca, que no es pogué carregar tres almuds de segó. Es contraris, tot d'una que el se varen haver fet seu, li tragueren ets ulls i el feien rodar a una sínia a punt de bístia de mala mort. Però es cap de temps es cabells li tornaren a créixer, i es contraris no se n'adonaren. I heu de creure i pensar que un dia que ells estaven aplegats dins sa seua església fent una festa grossa an es seus falsos déus, ell, que aquell dia no rodava sa sínia i estava totsol, sent ti-tu-ti d'es fobiol d'un porqueret, crida s'al·lotó i li diu: -No em faries es favor d'acompanyar-me a l'església, que no hi veig i m'agradaria ferm anar an aquesta festarra que fan avui?
-Sí fa! -Diu es porqueret. -Idò mira! -Diu ell- Mena-m'hi i m'has de posar just devora sa columna que hi ha a's mig de l'església; me deixes allà, surts, i en esser defora, ja tocaràs es fobiolet. Així ho feren; es porqueret deixà En Sansó dins l'església des falsos déus, devora sa columna d'es mig; surt, i, com és a defora, ja és partit, ti-tu-ti... I que fa Sansó? S'aixeca, abraona aquella columna que agontava tota l'església: Muira Sansó i tota la gatzó! -Va dir amb un crit. Pega espolsada a sa columna i va espolsar tan granat que sa columna se trencà com una canya, tota aquella església se va fer un claper i tots es que hi havia allà dins romangueren fets una coca».
En nota a part, escriu Mossèn Alcover: «No sabem perquè el poble donà aquest nom als filisteus, que foren els contraris que Sansó semore va combatre. No li veim el demble, an aquest mot gatzó». Nosaltres pensam que «gatzó» fa referència a Gazza, territori del sud de Palestina, és a dir, la terra dels filisteus, que ja en el segle XII abans de Crist s'establiren en aquella costa i foren enemics llegendaris dels hebreus, sotmesos finalment pel rei David.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.