Aquell estiu mor Beatriu Portinari, la dolça «Beatrice», el gran amor platònic de Dant i quatre anys després, el poeta, en una compilació o aplec de poemes, Vita Nuova, ens exposa molts dels seus sentiments i ens narra fets luctuosos, com la mort de la serventa predilecta de la seva Senyora:
«Llavors que hagués marxat aquesta noble dama, volgué el Senyor dels àngels cridar a la seva glòria una jove donzella de molt bell continent, la qual era molt estimada a la ciutat, i el qual cos vaig veure jacent sense ànima, enmig de moltes dames que ploraven sorollosament. Recordant aleshores que abans l'havia vista tot fent companyia a la gentilíssima, no vaig poder reprimir algunes llàgrimes; ara bé, plorant, em vaig proposar dir algunes paraules entorn a la seva mort, en guardó d'haver-la vista alguna vegada amb la meva Senyora: Plorau amants, perquè gemega l'Amor en saber el motiu pel qual es plora...»
Segueix contant el poeta que alguns dies després de la mort d'aquesta dama s'esdevingué quelcom que em va forçar a sortir de la ciutat i anar per indrets on patia i sospirava de gran enyorament per la dama del seu cor. No anava totsol en aquell viatge. El camí era llarg i feixuc. En una de les aturades vaig restar adormit i aleshores va aparèixer a la meva imaginació el dolç Eros vestit de pelegrí, amb humils hàbits, per a mostrar-me les aigües clares i corrents d'un hermós riu, que vorejava el camí per on nosaltres anàvem. I em parlà: He vingut a dir-te que la Dama que tant estimes trigarà encara molt temps a tornar i potser has de patir molt abans de tornar-la veure. No vols que et guardi aquest amor per alguna altra? Desaparegué la visió i seguiren el camí. Pàl·lid de cara cavalcà aquell dia molt pensatiu i sospirant d'angoixa sempre seguit...
«Vaig cavalcar abans d'ahir per un camí que cap plaer em donava. Eros o l'Amor, seguint aquella via amb humil vestit de pelegrí, em semblà un personatge de gran mesquinesa, com si hagués perdut noblesa, defugint les mirades, i em donà el nom d'una dama que havia de substituir en el meu cor la que es trobava absent. Llavors, ja de retorn, em vaig posar a cercar aquella senyora, i vaig tenir una certa pena en veure que hi havia gent que no parlava gaire bé d'ella. Per aquest motiu, i per tal de contrarestar aquelles veus que injustament la difamaven, per causa meva, ella em negà tota salutació i per tant, em negà tota ventura.»
En resum, situacions de desig amorós on un simple mot, una simple mirada, un simple somrís, prenien una dimensió tan estranya com extraordinària.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.