Atemptat amb bomba (1905)

Miquel Ferrà i Martorell03/09/06 0:00

La premsa informa que a les tretze hores del 3 esclatà una bomba a la barcelonina Rambla de les Flors. Hi hagué una vintena de víctimes d'entre les quals un dona és morta i una altra es troba moribunda. Hi ha deu ferits greus i altres de pronòstic reservat. Dels detalls recollits en el lloc dels fets, i també a l'hospital i les cases de Socors, sembla que un individu deixà una bomba davall un arbre, que esclatà de seguida, alhora que el feria també a ell. Ferit volgué fugir però fou perseguit pel públic i el volgueren linxar. Aparegué la policia per evitar-ho i fou conduït detingut a la batlia i després ingressà a l'hospital. La qüestió és que l'autor de l'absurd atemptat no actuava totsol. Un dels seus còmplices pogué embarcar cap a Mallorca i dues després era detingut a Palma, en el barri de Santa Catalina. Es tractava de l'anarquista Joan Sans Cabot i la nota de la policia per als diaris diu:

«La detenció ha estat feta amb la major rapidesa possible. A les nou de la nit es va rebre la notícia telegràfica i mitja hora després l'inspector de policia senyor Aparici, acompanyat d'alguns guàrdies procedia a la detenció. Sens dubte, obeint les ordres rebudes, la policia, a més de capturar l'esmentat anarquista català Sans, detingué la dona que vivia amb ell, anomenada Loreto Rull, la qual fou embarcada el dijous cap a Barcelona i acompanyada de dos guàrdies de seguretat».

Barcelona havia rebut en aquells dies el malnom de «ciutat de les bombes» a causa dels nombrosos atemptats amb explosius que s'esdevenien a qualsevol lloc públic, quasi sempre amb víctimes innocents. I el rerefons de tot era l'odi social. Les situacions d'injustícia, suportades pel proletariat durant tantes generacions, s'acabaven traduint, en alguns sectors més extremistes, en gests violents i desesperats que no sempre el poble planer podia comprendre. I menys quan era vessada sang obrera en alguna d'aquelles accions. Hi havia manuals que ensenyaven com es podia fabricar una bomba casolana. I llavors, cada cas, cada revenja, cada atemptat, tenia bona part de motivació estrictament personal: la mort d'un fill per manca d'atenció mèdica als pobres, la mare de família que s'havia de prostituir per portar algun aliment a la taula de ca seva, l'acomiadament d'obrers de les fàbriques sense cap compensació ni indemnització, els preus abusius dels productes de primera necessitat, la gent sense ofici ni teulada, l'excessiva aliança de l'Església amb els poders fàctics... Tot plegat era com un volcà, el volcà social, que havia d'esclatar, finalment, en una guerra civil. Mentrestant, hi havia atemptats. Pistolerisme de dreta i esquerra. I víctimes innocents, és clar.