El llegendari actor Glenn Ford, que va saltar a la fama per la sonora bufetada que va pegar a Rita Hayworth a la pel·lícula Gilda, morí dimecres a la nit als 90 anys a la seva residència de Beverly Hills (Califòrnia).
Ford va néixer al Quebec, Canadà, l'1 de maig de 1916, fill d'un empleat dels ferrocarrils. La seva família es va traslladar a viure a Califòrnia quan ell tenia set anys. Es va educar a Santa Mònica, on va fer les seves primeres actuacions al teatre del col·legi. El 1935 es va unir a una companyia teatral i va recórrer diverses ciutats americanes. Es va donar a conèixer a Broadway representant les peces Nuvi per a una núvia i Soliloqui, el 1938.
Va fer la seva primera prova per al cinema a la companyia Fox, però va ser rebutjat. Malgrat això, la seva primera pel·lícula la realitzà en aquests estudis, que es van cuitar a revisar les proves en assabentar-se del seu contracte amb la Columbia. En aquesta època, va treballar en Els desesperats (1942).
Ford va deixar el cinema per allistar-se en la Marina nord-americana el desembre de 1942, on va servir dos anys i mig. L'octubre de 1943 va contreure matrimoni amb la ballarina Eleanor Powell. Acabada la guerra, Glenn Ford va tornar al cine el 1946 amb una pel·lícula que va marcar una fita en la seva carrera cinematogràfica: Gilda, al costat de Rita Hayworth, amb qui l'actor va mantenir llavors una relació sentimental. El mateix any, va treballar també amb Bette Davis a Una vida robada.
A partir d'aquell moment va iniciar la seva carrera com a actor dramàtic i de comèdia, papers que resolia amb gran sensibilitat i que li van reportar una enorme popularitat. En els anys següents, va fer Els amors de Carmen i Oncle Willie (1948), Relat crimina (1949), La muntanya tràgica i Drama a presidi (1950), i Cita a Hondures (1953).
El seu ingrés el 1955 als estudis de la Metro Goldwin Mayer marca el punt de partida del que va ser la seva època daurada. Pel·lícules avui inoblidables com Desigs humans i Llavor de maldat van fer que el seu nom aparegués per primera vegada entre els deu actors més taquillers de l'any i li van valer la designació com a estrella nacional i com el «cowboy» més genuí. D'aquesta primera època en la Metro són també L'americà i Melodia interrompuda.
Glenn Ford va fer així mateix un cicle de comèdies que el revelarien com un actor còmic de qualitat. En aquesta etapa destaquen Un gàngster per a un miracle (1961) i El festeig del pare d'Eddie, de Vincent Minelli (1962).
Després del fracàs d'Els quatre genets de l'apocalipsi (1961), també de Minelli, la seva carrera va començar a descendir, encara que va continuar treballant en moltes pel·lícules com Les passes del destí i Crema París? (1966), Duel a mort a Río Rojo, i La cavalcada dels maleïts (1967).
A partir de 1970 es va dedicar a la televisió. Va treballar en la sèrie Sam Cade, en el paper de xèrif, pel qual va cobrar un milió de dòlars. En els anys setanta, va treballar a Tres fletxes (1973) i a Superman (1978), en què feia de Jonathan Kent. El 1987 Glenn Ford va obtenir el premi del Festival de Donosti. Ford era l'actor viu que més pel·lícules havia protagonitzat, amb un total de 234 fins a 1987.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.