La Valldemossa de Waldren (1995)

La publicació, fa ara quelcom més d'una dècada (1995) del treball de l'eminent arqueòleg William H. Waldren: Prehistoric architectural elements, Ferrandell-Olesa Chalcolothic old settlement, i que comptà amb la col·laboració de J. Enseñat i C. Cubi, ens descobreix com era la població humana a la zona de la serra de Tramuntana i, especialment, dins la zona de Valldemossa, en els temps boirosos dels nostres avantpassats més primitius. Així les coses, Waldren ens mostra sobre un plànol com era el poblat o assentament de Son Olesa, devers el 2500 abans de Crist: Una muralla de devers dos o tres metres d'alçada que cobreix una extensa àrea. Els cantons de la part frontal apareixen protegits per sengles talaiots a manera de baluards. Tot entrant en el recinte, la part esquerra és ocupada per tres edificis comunals, de pedra seca i teulada de doble vessant. La part dreta i la resta de les tanques semblarien destinades a defensar els ramats o sestadors per al bestiar. Els edificis navetiformes on vivien de quatre a sis famílies, la tribu local, de devers dotze metres de llargada, havien de ser d'una sòlida senzillesa no mancada d'un cert enginy estètic. La fortuna d'aquella gent era, sens dubte, la cria d'ovelles, cabres, porcs i bovins, però també el conreu de gra i lleguminoses dins una petita tanca, al costat del clos. Actualment, i després de realitzades algunes excavacions arqueològiques, ens és possible visitar, per exemple, el talaiot de Son Olesa, amb el seu portal ciclopi i el seu recinte de pedres més o menys gegantines. Escriu Josep Antoni Serrano Darder (Miramar: Plecs de Cultura Popular XVI) que «els talaiots i la seva cultura perduraren fins a la conquesta romana de Mallorca l'any 123 abans de Crist i fins i tot més enllà, com demostren les prospeccions i les excavacions arqueològiques, molt especialment les del cementiri prehistòric de l'abric rocallós de Son Matge i del santuari prehistòric de Son Mas (també estudiat per Waldren). Al terme de Valldemossa, aquest santuari, centre ritual i lloc de trobada de les comunitats que habitaren la comarca, fou incendiat i destruït al voltant del segle II abans de Crist, potser com a conseqüència de les operacions militars romanes per a reduir la resistència dels habitants i per a ocupar aquestes contrades...».