Michelangelo Buonarroti, anomenat simplement Michelangelo, escultor, pintor, arquitecte i poeta, nascut a Caprese, prop d'Arezzo, el 1475 i mort a Roma el 1564, signava aquell mes d'agost de 1501 el contracte que li permetria realitzar una de les seves obres cabdals, potser la més coneguda i celebrada, eDavid, que per les seves dimensions també seria anomenada «el gegant». El text del document és aquest:
«El digne mestre Michelangelo, fill de Ludovico Buonarroti, ciutadà de Florència, ha estat elegit per esculpir i acabar a la perfecció l'estàtua anomenada El Gegant, en el bloc que es troba en els tallers de la catedral, tallat en el seu dia pel mestre Agostí de Florència i mal treballat. L'obra haurà de ser realitzada en els dos anys següents, a partir de setembre, per un pagament de sis florins d'or al mes. Un cop acabada l'estàtua, els Cònsols i els de la Junta del Duomo decidiran, segons el seu lleial saber i enteniment, si el treball mereix una major recompensa».
El total que va rebre Miquel Àngel com a pagament per a la totalitat d'aquesta feina i obra fou de quatre-cents ducats d'or.
Ansiós, l'artista, desafiant la calor estiuenca, es va voler aïllar de tothom i dedicar-se només, les vint-i-quatre hores de cada dia, al seu «David», o Daviu, com deim en la parla de Mallorca. Sense abandonar l'obrador on havia treballat els encàrrecs del cardenal de Siena, instal·là un altre estudi en el mateix pati de la catedral, situat de forma que quedava separat de la resta dels obrers que allà treballaven i sobretot, com ell volia, a l'abric de qualsevol mirada aliena. Només el seu deixable, que de cada dia avançava més en la seva fidelitat i mossatge, Argiento, tenia permís per anar seguint l'evolució creadora del mestre. Tancat dins el barracot de fusta, començà, valgui la redundància, el «començament» de la genial peça. Ja havia concretat dins la seva ment el que havia d'esser i com havia d'esser aquell David. Però a causa d'un fil de dubte, es va passar algunes setmanes de setembre dibuixant i redibuixant la seva idea. Era un gran esforç intel·lectual que pretenia donar plena vida, dins una concepció totalment nova, quasi revolucionària, al seu personatge bíblic. El bloc de marbre, un poc espatllat, no permetia cap error. Pujat a una complicada bastida, sol al davant del gran marbre, amb bona mà, només vestit, puix que la calor era xafogosa, amb una brusa d'obrer, l'artista donava petits cops de martell, dia i nit, amb el cap ple de febrosa vitalitat, sobre el noble material. No sortia al carrer i gairebé no es recordava de menjar o dormir. Apassionant el treball i apassionat l'escultor, el marbre prenia forma. Passaren els mesos i no minvà gota l'entusiasme. L'estiu del 1504, aquelDavid excepcional ja era una acabada realitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.