Liev Nicolaevich, comte de Tolstoi, escriptor universal, aristòcrata rus, escrivia una carta de protesta al tsar, considerant-se ofès en el seu honor a causa d'una actuació policial:
«Sa Majestat: el 6 de juliol un oficial superior de gendarmes acompanyat de les autoritats locals va anar a la meva possessió durant la meva absència. Habitaven ca meva, durant les vacances, els meus convidats, uns estudiants, mestres rurals del districte judicial que jo administrava. També hi residien la meva tia i la meva germana. L'oficial de gendarmes comunicà als mestres que estaven detinguts, i requisà tots els seus papers i efectes. L'escorcoll va durar dos dies i afectà, sobretot, a l'escola, els soterranis i els magatzems. Segons aquell cap de gendarmes, no hi fou trobat res sospitós. A part de l'ofensa causada als meus hostes, es va creure necessari ofendre'm i també a la meva tia i a la meva germana. L'oficial de gendarmes escorcollà el meu despatx, que aleshores es feia servir de dormitori de la meva germana. Quan se li fou demanat a l'oficial el perquè d'actuar així digué que ho feia per encàrrec imperial. La presència de soldats de la gendarmeria i dels funcionaris que l'acompanyaven confirmaven les seves paraules.
Els funcionaris es presentaren en el dormitori de la meva germana i no deixaren sense llegir una sola correspondència o un sol diari. En anar-se'n, declararen als meus hostes i familiars que quedaven lliures i que no s'hi havia trobat res que fos sospitós. Per tant, ells eren també els nostres jutges i d'ells depenia l'acusar-nos de sospitosos i el privar-nos de llibertat. Així i tot, l'oficial de gendarmes va dir encara que la seva marxa no ens havia de tranquil·litzar del tot, i advertí: qualsevol dia podem tornar».
La justa indignació de Tolstoi devia esser gran. Liev Nikolaievic (1828-1910) havia estat capaç de retratar la societat i l'ànima russes mitjançant una descripció de sorprenent diversitat. Místic i contestatari, escolaritzador de camperols, denuncià moltes vegades els defectes i les injustícies del règim tsarista i per això es va fer sospitós...
«Em sembla indigne haver d'assegurar a sa Majestat que l'ofensa comesa no era merescuda. Tot el meu passat, les meves relacions, la meva franca activitat a la vista de tothom en el servei de les armes i la instrucció pública, i, finalment la revista, on hi van expressades totes les meves íntimes conviccions, hagueren demostrat -sense haver d'emprar mesures que destrueixen la felicitat i el sossec de les persones- a qualsevol que s'interessi per mi que jo no puc ser conspirador, redactor d'octavetes, assassí o incendiari...»
Però dir la veritat, dins determinats règims polítics, és considerat també delicte.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.