Segles de romiatge al santuari palmesà

Fora de ser un reducte folklòric, reminiscència d'una altra època, aquest romiatge és una expressió viva de la cultura tradicional i popular de l'Illa, que fa reviscolar la identitat i el sentiment d'un poble.

Com explicà el prior del monestir, Antoni Vallespir Llompart, «aquesta romeria començà poc després de la vinguda dels monjos del Císter de Poblet, amb la reconquesta catalana. Després de la mort i canonització de sant Bernat, la devoció a la seva figura era molt forta. Al principi venia gent dels voltants, i més tard es va estendre a Palma, Esporles i a tot Mallorca».

D'antuvi els romeus hi venien el vespre i hi passaven la nit. S'ha de tenir en compte que molts d'ells venien de molt lluny. «Posaven envelats. Es mesclaven els ciutadans amb els pagesos i els senyors amb els menestrals», afegí el prior. La gent folgava pels contorns i berenava. Si bé la festa començava el dissabte de Sant Bernat, dia 19 d'agost, les celebracions continuaven fins a acabar l'efemèride d'aquest patró dels moliners, dia 20.

Tanta de gent hi venia, que en tornar a Ciutat hi havia fins i tot accidents, com caure del mul. «El 1511 surt documentat que tornant de Sant Bernat, a la porta de Jesús, el carruatge de Don Pelai de Quint trabucà damunt la gentada que mirava el retorn dels carros i matà dues persones», segons ha assenyalat l'historiador Gaspar Valero. Tan popular arribà a ser la festa, que «malgrat la desamortització», que suposà la desintegració dels monjos del Císter, «la festa es continuà fent», segons Valero. L'historiador remarcà que el monestir «és el santuari de Palma. Si Lluc ho és per Mallorca, la Real ho és per Ciutat».

La romeria i la diada de Sant Bernat han canviat al llarg del temps, amb les transformacions pròpies de cada època. Ara es venera la imatge de sant Bernat a tothora. «Abans de les reformes que vàrem fer, hi havia coa per arribar a la imatge santa. Ara ens organitzam millor», aclarí Vallespir. Cada vegada la gent ve més prest per fer la veneració i endur-se el brot típic d'alfabeguera beneïda. «Abans començàvem les vespres cantades a les 20 hores, ara hem hagut d'avançar-ho una hora».

Dins aquest ofici es dóna gràcies a la Mare de Déu i a sant Bernat. Després es fa la benedicció de l'alfabeguera, perquè els pelegrins es puguin endur el seu amulet vegetal. Com des de fa segles, durant la revetla es poden sentir els sons tradicionals mallorquins, de les xeremies i els flabiols, però també instruments i formes noves que s'integren per modernitzar aquests estils musicals. Els participants, com sempre, gaudeixen de la festa, del menjar i del beure, sota les mateixes estrelles i damunt la mateixa terra. Durant la diada de Sant Bernat les activitats se succeeixen, noves i antigues: corregudes de joies, misses, balls, castells i sarau en general.

Diferents fonts donen fe d'aquesta festivitat, en la qual la religiositat s'uneix amb l'aspecte lúdic. Una de les més pintoresques és un quadre del segle XIX que roman al santuari de Lluc, on es pot apreciar una estampa de la romeria.

També se'n té referència per un dels viatgers més famosos que vingué a l'Illa, l'arxiduc Lluís Salvador, que contava que es realitzava «una solemne festa religiosa seguida de grans festes populars que, molt probablement, són les més antigues de quantes se celebren a Mallorca i, amb tota seguretat, la més important de totes les que tenen lloc als voltants de Palma». Segons ell, en ocasions s'hi congregaven «fins a 15.000 persones».

Hi ha fins i tot contractes que es conserven del segle XIII, en què els monjos cedien aigües a canvi que es posàs un cadafal i que s'emmurtàs l'entrada a l'església.

El prior de la Real manifestà que «la romeria des de Cort és nova, només té deu anys, ha estat creada per l'Ajuntament. Des de sempre, la gent ve de ca seva, espontàniament».