Stanley a Espanya (1870)

No podem fer història del periodisme i més concretament, del reportatge periodístic sense parlar de Sir Henry Morton Stanley, també anomenat John Rowlands, nascut a Denbigh, País de Gals, i mort a Londres el 1904. Havia estat contractat pel New York Herald el 1867 i les seves arriscades expedicions a la recerca de la notícia el feren famós. Contava que aquell 1870 es trobava amb un grup de periodistes-reporters als afores de València que cobrien els esdeveniments de la guerra civil. Sembla que la ciutat del Túria estava a punt de caure sota l'artilleria governamental. Els periodistes ja donaven aquella població per vençuda. Expressions com «It looks bad» o «The city can't hold out much longer» omplien la boca d'aquells observadors. Però Stanley tenia els seus espies-informadors particulars i així l'assabentaren que un tren amb reforços venia cap a València. Muntà Stanley a cavall i va córrer vers l'estació telegràfica més propera. Allà estant, dictà al telegrafista tota la informació que havia aconseguit i que acabava amb aquestes paraules: «La lluita acabarà a l'hora foscant, abans d'aquesta nit» i posà el mot que significa el punt final en el llenguatge periodístic anglosaxó: «thirty». Després de dictar el seu reportatge, donà ordre al telegrafista de trametre durant vint-i-quatre hores textos de Shakespeare. Això va impedir que els altres reporters poguessin enviar les seves noves als seus respectius periòdics. Digueren: altra vegada ens ha vençut aquest malparit del New York Herald! I no anaven gens errats, ja que el reportatge del Stanley s'avançà en més d'un dia a tots els altres. Anà després a Madrid per a descansar uns dies i estava en el seu hotel quan un altre telegrama, en aquest cas de James Gordon Bennet Jr., el director del diari per Europa, el reclamava a París. Allà, en el Grand Hotel de la capital francesa, va rebre l'encàrrec més important de la seva vida: cercar el doctor David Livingstone perdut dins la selva tropical africana o això és el que pensaven, tot dubtant si seria viu. L'àrea de recerca havia de ser una zona que comprenia part del que avui són Zanzíbar, Kania i Uganda, és a dir, un territori que cobria mig milió de milles quadrades. Semblava una missió impossible. El seu director li va fer entrega de cinc mil dòlars per a les despeses i alhora n'hi va prometre més entregues de la mateixa quantitat mentre duràs la recerca. Després, en tren, camell i vaixell arribava a Zanzíbar, punt de partida per a la seva missió. Això era només dues setmanes més tard. Allà es posà en contacte amb el cònsol americà i el soldà del país. Posaren a la seva disposició un al·lot nadiu que sabia algunes de les llengües locals i així, començà la gran aventura. Trobà el doctor Livingstone el 1871 i en un segon viatge, de 1874 a 1877 va travessar Àfrica equatorial d'Est a Oest i descobrí el Congo. El 1879 es va posar al servei del rei dels belgues Lleopold II i creà per a ell l'Estat independent del Congo, l'any 1885.