Guerra civil a Sóller (1936)

Una guerra civil du els fantasmes de la por dins el més íntim de cada casa. Cada habitant, al marge de les seves ideologies o dels seus sentiments, es veu obligat a actuar a favor de tal o qual tendència, de vegades amb el canó d'una pistola al pit. I així, de bon grat o per força, tothom pren part en el conflicte. Però tal volta la casta més trista de gent sia aquella que, sense que ningú li demani, es vol atribuir mèrits amb accions d'extrema crueldat, traint antics amics o donant l'esquena als seus familiars. Una guerra civil dóna a qualsevol baixesa. I allà cadascú amb la seva consciència. A Sóller, aquell agost del 36, la premsa deia coses com les que segueixen: «La nova del desembarcament de rojos a Manacor i la d'un altre desembarcament posterior a Banyalbufar, que després no tingué confirmació, posaren molt alta la vibració patriòtica dels sollerics. Aquest entusiasme es va canalitzar amb els enllistaments, sempre seguit, a les Milícies Ciutadanes i la Creu Roja, els quals aconseguiren comptar amb molt personal. A les cinc setmanes de la guerra civil, Sóller sent el mateix entusiasme que els primers dies. La nova de l'esmentat desembarcament a Porto Cristo es va saber aquí el capvespre del diumenge mitjançant la pissarra instal·lada a les Cases de la Vila. Això motivà una concentració a la plaça d'una gran multitud (Pobre de qui no hi fos!), i a una manifestació que va recórrer els carrers de la ciutat, cantant himnes patriòtics i donant visques a Espanya i l'Exèrcit. El sargent de Falange Urbano Rosselló dirigí una arenga als reunits. Com a conseqüència de l'esmentat desembarcament, el Comandant Militar Emili Despujol dictà un ban requisant les bicicletes existents en el municipi. La mateixa nit foren recollides en el garatge municipal del carrer de Cetre 498 bicipletes i tres motocicletes. També ordenà, en el mateix ban, la concentració a la Casa del Poble dels milicians de la primera i segona línia, però al davant de la insuficiència de l'esmentat local fou disposat a tal efecte el Teatre Victòria, on restaren aquarterats. També quedà prohibida la circulació de tota mena de vehicles a partir de les deu de la nit, exceptuant els oficials. Han estat cridats a files els soldats llicenciats dels reemplaços de 1934,33, 32 i 31, que tenen residència en aquesta ciutat i que pertanyen a la quota ordinària, doncs els de la quota pròpiament dita ja figuren incorporats. Dels dos primers reemplaços s'han incorporat trenta individus i dels dos darrers, cinquanta-nou, havent-ho fet en els seus respectius cossos. Des de diumenge ha augmentat la detenció de significats esquerrans, una tasca que duen a terme elements de Falange i de Requeté. Les detencions són tan nombroses que han resultat insuficients les presons per allotjar-los a tots, per la qual cosa s'ha hagut d'emprar el local del Jutjat municipal, que ha estat translladat a Ca Don Jeroni, Potecari, en el carrer de sa Lluna. Els presos són translladats a Palma a mesura que són reclamats per l'autoritat militar. Els altres es troben incomunicats i vigilats per la guàrdia permanent que realitzen números de Falange.