M.DÍAZ. Palma.
«El que més satisfet m'ha deixat de l'excavació ha estat la riquesa científica», diu l'arqueòleg Javier Aramburu, director de les campanyes de ses Païsses. La de 2006 es va desenvolupar el mes passat amb la col·laboració del Consell de Mallorca, l'Ajuntament d'Artà i Gesa. Del 7 al 31 de juliol van treballar sota les seves ordres 25 universitaris arribats de la Península. La investigació en el major poblat talaiòtic de Mallorca apropa «la manera de viure dels probladors: les cases, l'activitat artesanal, el dia a dia; hem obert cent metres quadrats d'excavació i han aparegut moltes coses», comenta Aramburu. «Enguany tenim una seqüència prehistòrica en horitzontal de la forma de vida talaiòtica que és impressionant».
Per exemple, per l'arqueòleg va ser important descobrir «trossos d'àmfores amb segells i lletres fenícies, els únics que s'han trobat a l'Illa; són de la mida d'un euro i estan perfectament conservats». El 2005 es descobrí un forn de calç i, després de les proves del radiocarbó, es va datar del segle XV. Aquest estiu, quan es va trobar la boca del forn segellada, «s'ha demostrat que era preromà, que es va construir al 500 abans de Crist i es va utilitzar, de manera intermitent, fins a l'Edat Mitjana. És el forn de calç més antic de Balears d'època ibèrica.
Ses Païsses «és un poblat complet, per la qual cosa pots fer-te una idea del que estàs excavant», explicà. A cada campanya s'elegeixen un o diversos llocs de treball. «Al costat del talaiot central vam trobar un indret on hi ha tres edificis superposats; un, datat entorn del 800 abans de Crist; un altre, 200 anys posterior i, finalment, un santuari del segle III abans de Crist». En aquest santuari ja havia treballat el professor italià Giovanni Lilliu en la dècada dels cinquanta del segle passat, «però havien deixat les cantonades sense excavar i allà hem trobat una destral i una llança i l'esquelet d'un guerrer, amb el casc i l'espasa, del final del talaiòtic».
Són moltes les troballes no solament d'objectes, sinó també de dades que investigarà els pròxims mesos mitjançant l'anàlisi, l'estudi i la col·laboració amb altres especialistes. Per exemple, «davall de la muralla hi havia un nivell d'incendi. Ho sabem perquè vam aixecar unes pedres que vam tornar a col·locar; amb la prova del radiocarbó veurem quan es va construir, ja que és anterior a una part del poblat». «La quantitat d'informació converteix Ses Païsses, devora Son Fornés, en fonamental per conèixer la cultura talaiòtica», reflexiona.
Així, la vida quotidiana s'entreveu a través de troballes com el forn de calç o de la plataforma on l'amaraven. Es pot seguir el procés de fabricació i saber que l'usaven per enterrar i per sanejar edificis o vasos. Els cereals formaven part de la seva dieta -«Hem trobat centenars de grans d'ordi»- i probablement bevien cervesa, ja que el vi arribà amb els fenicis; feien una pasta similar al pa, com ho demostren els molins i pedres on la manipulaven; menjaven mol·luscs, pescaven -«es trobaren pesos de xarxes i el mar és molt a prop»- i també cérvol -«en tenim molts ossos»-. Aquesta apassionant aproximació al passat culminarà feliçment si el Ministeri de Cultura, que és realment el propietari del poblat, s'implica en la restauració: «S'està intentant que això succeeixi».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.