Mallorca exporta dansa barroca a Itàlia

La companyia de Terpsícore vol plasmar l'estret vincle que fermava la música amb la dansa durant els segles XVII i XVIII, concretament a la cort francesa en el regnat de Lluís XIV, el rei Sol. L'única ballarina de la formació aclarí que «la dansa barroca és en certa manera l'avantpassada de la dansa clàssica. Era un tipus de dansa que es ballava a la cort francesa i que es coneixia com a belle danse».

Els espectacles concrets que escenifiquen i interpreten són el resultat de tota una tasca d'investigació. «Vaig trobar partitures en què hi havia un sistema d'anotació per a la dansa, per als diferents passos, com si fos una partitura per ballar. Els passos de dansa específics estan codificats en nombrosos tractats, en forma de coreografies, en els denominats Recueils de dances». Més de 300 peces han sobreviscut al pas del temps, especialment les obres del compositor J. B. Lully (1632-1687) amb coreografies de L. Pécour i R. A. Feuillet. A part de la música d'aquest compositor, la companyia balla els sons de M. Marais, E. Jacquet de la Guerre, F. Couperin, J. H. d'Anglebert i L. Marchand.

En algunes de les peces, a part del clavecí, el violoncel, la percussió i l'oboè barroc, es poden sentir els ritmes marcats per les castanyetes de la ballarina, un fet que porta reminiscències de danses folklòriques, com si aquest ball fos un pont entre les danses populars i el ballet clàssic, per al refinament.

Entre els balls que interpreten hi ha la sarabande, la folie, la gigue, emenuet, la bourré, epassepied, la courante, la gavotte i la passecaille. Part de la seva atracció és que s'ensenyen didàcticament, amb certes explicacions prèvies, ja que són danses poc conegudes.

La paradoxa i la sorpresa es mesclen amb l'encant en veure aquesta dansa. «Feim servir vestimentes de l'època, molt treballades i fines. El públic no només volia gaudir amb la música i els moviments, sinó també estèticament. Així, alguns dels balls fan servir plomes als vestits».

Aquesta delicatessen de la dansa i la música ha duit el seu espectacle per terres andaluses (Sevilla, Còrdova, Cadis i Huelva), a més de per Astúries i per bona part de les localitats illenques.