Campos ret homenatge al poeta Damià Huguet als deu anys de la seva mort

Vint veus campaneres van reflectir tot l'univers de la prosa i la poesia de Canova

El batle féu entrega d'un obsequi a Magdalena Ballester.

J. SociesCampos11/08/06 0:00

Era negra nit, les parets de call vermell i les columnes de marès, emblanquinades del blanc mediterrani del claustre del convent de Campos semblava que feia anys que esperaven aquella nit, en la qual el poble havia de retre, deu anys després, el merescut homenatge a Damià Huguet. El Campos envoltat de rostolls, d'un groc aspriu, els terrosos i els macs, la mediterreneïtat i més de 200 persones d'aquella gent foravilenca de call vermell s'arreplegaven en la nit de lluna plena per presenciar el muntatge poètico-musical organitzat per l'Obra Cultural Balear amb el patrocini de l'Ajuntament de Campos, sota el títol, «Campos a Damià Huguet. 10 anys en la memòria (1996-2006)».

El poble volia retre homenatge al poeta, al periodista, al fotògraf, al pintor a l'activista cultural i a aquell simple veí de Campos, a en Damià Canova. A l'inici de l'acte el batle de Campos, Andreu Prohens va assenyalar la importància de la figura de Huguet i obsequià amb una escultura a la seva vídua, Magdalena Ballester, qui estava acompanyada per les seves filles. Llavors, vint veus campaneres recitaren i interpretaren diferents poemes i fragments de la seva obra, començant per aquel Campos sempre del llibre «Carn de Vas» del 1976 on plasmà aquell vers «Jo, home de call vermell i damià de sang que vessa, som qui dic terra, país, Mallorca».

Les lectures anaven combinant-se amb diferents interpretacions musicals d'una flauta i una guitarra o amb fragments de conegudes cançons de Raimon o Maria del Mar Bonet. Els fragments de «Les Fites Netes» reflectien passatges de la història d'aquell Campos de carrers sense asfaltar, de joves amb els calçons curts que anaven a veure passar el tren o a robar ametlons.

Aquell Campos, on el cinema era l'única finestra oberta el món, la nouvelle vague, les pel·lícules de l'oest on el setè de cavalleria arrasava amb els indis, o simplement recordant la senzillesa de la benzinera de Can Rosa. Una senzillesa que sempre havia volgut reflectir Damià Huguet en la seva persona: «he volgut ésser en Damià Canova sempre: la resta és literatura». Esquena de Ganivet, Els Calls del Manobre, L'ull dels Clapers, Vols des d'Orly, Ofici de Sords, o Guarets a l'Alba foren els llibres dels quals es llegiren alguns dels seus poemes. Les vint veus recitaren Huguet amb la coordinació de Joan Gomila. Damià Huguet va rebre l'homenatge dels seus, de «la terra que he cavat amb tots els calls del seny».