Acabada la guerra civil, establerta la fèrria censura dels anys 40, moltes editorials del moment, no troben més camí que les literatures de quiosc i els autors estrangers traduïts al castellà. Són editorials d'aquells dies, la Cisne, la Maucci, la Cliper...
Algunes edicions són molt dignes, com per exemple la Serie Wallace, de detectius i lladres, que costa dues pessetes i mitja per número. La propaganda fa servir els mots sensacionalistes i alhora d'una certa ingenuitat que la publicitat de postguerra posava en circulaciò: «Sobrecogeos de espanto, dejad que os conduzcan los autores que más fama adquirieron de este género, a través de los laberintos de intriga y misterio que han sabido crear para vuestro deleite. Queríais emociones, aquí las tenéis. Deseabais paladear la agridulzura de las sensaciones fuertes, saboreadlas a vuestro gusto. Aspirabais a sondear inexplicables misterios, a seguir los razonamientos de mentes privilegiadas; esta es vuestra oportunidad. Rara vez volvera a presentarseos fuera de la colección que, a costa de grandes sacrificios, os ofrece la editorial Cisne».
Comprovau com el publicista ens ofereix aquest conjunt de novel·les com aquell que ens mostra un plat exquisit, tot fent servir paraules del lèxic gastronòmic: «paladear», «saborear», «agridulce» ...i és que en el carrer, i en el rerefons de les cases, hi havia molta fam. De fet, en aquells anys de la postguerra, amb les cues de racionament i manca de tot, molta gent va morir de fam. Es parlava dels anys de la fam. I alguns repetien guerra, tanmateix.
En una fotografia podem veure un soldat espanyol a Rússia, un vol unitari de la «División Azul», que llegeix, a la trinxera estant, una d'aquestes novel·les de la sèrie Wallace. Els autors, tots britànics, H.A. Waytorn, Steve Daves, George Richmond, Jack Forbes i molts altres. Però els textos, ja he dit, que em semblen ben dignes, canals d'evassió de la tragèdia bèl·lica que s'acabava d'esdevenir. Un dels arguments, el de «Yono he matado a Sanderley», ens sitúa en problemes actuals, més actuals del que pugui semblar a simple vista. Una dona és acusada de matar l'home que la maltractava. La defensa jurídica podria funcionar avui mateix com funcionava en la ficciò fa més de sis dècades:
«Abans que els jurats deliberin sobre la culpabilitat de la proce ssada, em permet recomanar-los que reflexionin, que pensin bé la seva decisió sense oblidar que estam en els temps moderns; perquè ens trobam a l'època que hem de considerar totes les circunstàncies que envolten un fet determinat per a calcular si el fet, en si mateix, pot o no pot esser delicte.
La Llei ha estat escrita d'una manera genèrica per tal que pugui esser interpretada, però no per aplicar-la en la seva lletra, com antigament. El món, els homes, la societat, la civilització han anat progressant a través dels segles i es necessari que, de cap manera, es puguin midar amb la mateixa d'igual forma les persones, la forma de vida, els concepte dels delictes de l'any que corre com si visquéssim un segle abans. Els procediments, els delictes, les penes, tot ha canviat, tot s'ha transformat...».
Segueix l'advocat amb els seus arguments. Arguments que com podeu veure són vàlids ara mateix.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.