Capità Hornblower (1945)

Aquest escriptor, nascut a El Caire, el 1899, on son pare estava destinat com a funcionari del govern, estudià medicina al Guy's Hospital i sense haver acabat el darrer curs de carrera, decidí ser escriptor. Tingué sort. No es fàcil començar una vida professional amb només una estilogràfica i un paquet de folis. La resta depèn del geni que hi pugui haver amagat a la part més fèrtil del cervell. El seu primer èxit fou «Payment deferret», que va escriure quan tenia només vint-i-quatre anys, i després, aquest argument passà al cinema, amb Charles Laughton com a protagonista. El 1932 signava un contracte a Hollywood i hi passaria tretze semanes cada any fins el 1939. En esclatar la Segona Guerra Mundial hagué de treballar primer en el Ministeri d'Informació i després navegà amb la Royal Navy. És d'aquesta darrera experiència que naixeria el capità Hornblower. El tema naval li interessà força i a partir de la novel·la «The Ship» ja no en desitjà d'altre. Escrivia un cronista: «in Captain Hornblower (C.S.Forester) has created the most renowned sailor in contemporary fiction». I és cert. El personatge és altament suggestiu. I per això, ben sovint, els escriptors formen un tàndem amb el seu personatge més ben aconseguit, la criatura de ficció inseparable, que no poques vegades ofereix trets biogràfics del seu creador. «El Comodor és la millor novel·la del Capità Hornblower i ens dóna una esplèndida pintura d'un oficial de la marina de Nelson ja sia en la batalla, ja sia a terra ferma, en els primers dies del segle XIX».

Per la seva banda el «Time and Tide» comentava que «el senyor Forester posseeix el do d'atreure els lectors amb el seu capità Horn blower perquè dins la seva fórmula hi tenen cabuda les emocions, el relat brillant i tota la relevància històrica que hom pogui desitjar».

I al «The Times Literary Supplement» llegim: «Tots aquells que han conegut el capità Hornblower, de la Marina de Sa Megestat, no oblidaran mai un capítol ben significatiu d'una dinàmica i aventurera història... És un esplèndid exemple del novel·lista d'aventura enmig d'aquests dies actuals de reflexió, quan tant ens convenen els textos persuasius d'invenció heroica» És quelcom ben problable que sota la desfressa d'un pseudoprogressisme hàgim menyspreat i encara rebutjat els Stevenson, els Dumas, els Edmundo d'Amicis, els Gray, els Wren i tants d'altres creadors d'il·lusió per la lectura.