05/08/06 0:00
TW
0

G. CARRIÓ. Palma.
El viatge de George Sand a Mallorca i Verba són els dos escrits de Gabriel Alomar i Villalonga que presenta aquesta setmana la Biblioteca d'escriptors mallorquins i que són introduïts per l'historiador Pere Fullana. Es tracta de dos assaigs que s'editen ara per primer cop en català. El primer aparegué el 1902 com a pròleg de la traducció al castellà que féu Pere Estelrich d'Un hiver à Majorque. El segon, en canvi, és un conjunt d'onze articles sobre el Quixot de Cervantes que sortiren al diari El poble català, entre 1905 i 1906. Aquests ja foren reunits el 1919 amb un pròleg de José Martínez Ruíz «Azorín». Malgrat l'aparent distància temàtica que hi ha entre les dues obres, responen a una mateixa visió i a una mateixa anàlisi, pròpia d'Alomar; segons les indicacions de Pere Fullana. Gabriel Alomar i Villalonga nasqué a Palma l'any 1873. Fou un reputat assagista, un solvent poeta i un compromès home de política i diplomàtic. Cursà la carrera de lletres a Barcelona per després exercir tasca docent als instituts de Palma, Figueres i Gijón. Inicià de molt jove la seva activitat literària a diaris i revistes, principalment a La Roqueta, on signava els seus articles i rondalles amb el pseudònim de Biel de la Me. El seu primer llibre, Un poble que es mor, editat a Catalunya, juntament amb els articles publicats a El poble català, representa la seva projecció cap a Barcelona. A partir de la conferència titulada El futurisme, pronunciada el 1904 i publicada l'any següent, perfilà el seu pensament literari i polític. Aquest estava caracteritzat per un catalanisme que traspassava la línia d'una concepció purament literària i el dirigia cap a una decidida projecció social. El seu socialisme, emperò, fugia de les concepcions romàntiques. Es tractava d'un intent d'establir les bases del nacionalisme i la regeneració de Catalunya enfront de la Restauració, des d'una perspectiva individualista. Més endavant, exposà la seva tesi a dues obres més: Catalanisme socialista i Negacions i afirmacions del catalanisme.

D'altra banda, va ser un teoritzador sobre la literatura del modernisme al qual es lliga la seva obra de creació. El resultat d'aquesta tasca es veié reflectida a obres com l'Estètica arbitrària (1905) i De poetització (1906). Aquest moviment literari va ser prest arraconat pel noucentisme, encara que Eugeni d'Ors -el seu principal teòric- s'inspirà en conceptes d'Alomar. El 1911 edità el llibre La columna de foc que va ser l'única publicació poètica en català recollida en un volum. També publicà els llibres Verba, La formación de sí mismo i La guerra a través de un alma (1919). Dugué a terme una gran activitat com a articulista en llengua castellana i col·laborà a les publicacions periòdiques El Imparcia, La nación de Buenos Aires i España. Mantingué intensos contactes amb escriptors com Miguel de Unamuno, Pío Baroja i el ja esmentat Azorín.

L'altra faceta de Gabriel Alomar és la de polític. Amb els dirigents republicans Marcel·lí Domingo i Francesc Layret fundà el Bloc Republicà Autonomista l'any 1916 i més endavant el Partit Republicà Català. També fundà el 1920 la Unió Socialista de Catalunya. Després retornà a Mallorca on mantingué una dura polèmica amb el filòleg i canonge Antoni Maria Alcover, que l'atacà per les seves idees progressistes. A l'illa quedà ben manifest el seu aïllament intel·lectual. Malgrat això, establí bones relacions amb els sectors més avantguardistes i sobretot amb els membres de la Federació Socialista Balear. A les eleccions del 1931 fou elegit diputat per Barcelona, escó que canvià pel de Mallorca. Tingué ocasió de participar a les Corts Constituents de la Segona República, en les quals defensà la possibilitat de federacions entre distintes nacionalitats. El projecte de futur no realitzat era la creació d'una federació entre les Illes i Catalunya. També fou un dels impulsors de la redacció de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Balears.

La seva carrera diplomàtica va començar l'any 1932 quan fou nomenat ambaixador a Itàlia. Obstentà aquest càrrec fins el 1934, any del seu trasllat a Egipte on ho fou fins el 1937. Passà els darrers anys de la seva vida -els anys de la Guerra Civil- al país africà i morí a El Caire el 1941. Després d'una llarga època d'oblit oficial, l'Ajuntament de Palma, durant la batlia de Paulí Buchens, prengué la iniciativa de tornar les restes mortals a Mallorca. Arribaren el 8 d'agost de 1977.

Més enllà de l'aportació particular de cada un dels assaigs, El viatge de George Sand a Mallorca i Verba remeten a un mateix problema de fons; i és la reflexió a l'entorn de la història i l'evolució cultural a l'Estat espanyol i a les Illes Balears. Un hivern a Mallorca i eQuixot no són pas dos llibres freqüents. Són el fruit d'una mirada única sobre la societat i la seva vertebració cultural, que Gabriel Alomar desxifra amb una destresa intel·lectual admirable.