El rei Felip III, al poble Gumiel de Mercado estant, autoritza la publicació d'un llibre d'autor anònim que té per heroïna Justina, una «pícara» que, al contrari del «Buscón Don Pablos, Rinconete y Cortadillo, Guzmán de Alfarache o Lazarillo de Tormes» no és mascle sinó femella, una al·lota intel·ligent, maca i ben tallada de cos. Això és important puix que implica «feminisme» en una època que mancava de consideració social envers del sexe mal anomenat «feble», com si la força només radicàs en els músculs...
«I manam als del nostre Consell, Presidents i Oidors de les nostres Audiències, Alcaldes, Algutzirs d'aquesta nostra casa i Cort i Cancelleries i altres qualsevols justícies de totes les ciutats, viles i llocs dels nostres regnes i senyorius, cadascú dins la seva jurisdicció, així com als que són i els que seran d'ací en endevant, que us guardin i compleixin aquesta nostra llicència i mercè que així us feim, i no vagin contra ella, ni passin, sota pena de la nostra mercè i de deu mil maravedissos per a la nostra Cambra».
Quedava així assegurada l'edició per voluntat reial...
Però qui era aquesta Justina, que no és precisament la de Sade?
«Justina fou una dona de rar enginy, feliç memòria, amorosa i alegre, de bon cos, ben tallada de cos i bravesa d'esperit, ulls blaus clars, cabell negre, nas aquilí i color bru. De conversa suau, única en posar malnoms, afeccionada a llegir romanços, aquells que hi havia en uns llibres que son pare havia aconseguit d'un hoste humanista, que, passant pel seu hostal, hi deixà papers, humanitat i la pròpia pell...»
Però és ella mateixa, la Justina, que es fa el propi retrat, amb un complicadíssim llenguatge gràfic i metafòric...
«Jo, som, la delicada escrivana, la honrada indigent, la manxega a l'ús, la que sap engolir burles, la que sap pedaços bruts d'altri i la que els escampa, la festiva, la mentidera, l'hostalera astuta, la que mai plora, la que sap mesurar i midar a la seva conveniència, la que balla amb qui millor li sembla, la que espabila els grassos, la de l'alduf, la del fuet, la carretera, l'entretenidora, la camperola de les burles, la de la flor, l'escalfa jugadors, l'endevinadora, la que la pensa i ho fa, la que te vergonya del que és novetat, la de l'ermità, l'encartadora, la desperta dormida, la canvia someres, la falsa tímida, la romera que es baralla, la que enganya amb paraules dolces, la que tot ho mira, la de Bèrtol, la de les pomades, la que treu profit de qualsevol cosa, la que cura de fantasmes, la que consola dels enuigs, la dels coritos, la desgermanada, la marquesa de les Motes, la néta aferradissa, l'hereva afegida, la devota maridable, la cerca Roldans, la burgesa, l'allotjada...».
En resum: la que ha de sobreviure en el món sense mitjans materials per a fer-ho...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.