Miquel Ferrà i Martorell03/08/06 0:00
TW
0

«El cavaller Hamilton, encara ambaixador d'Anglaterra en aquesta Cort, després d'haver viscut sempre en contacte amb l'art, al mateix temps que estudiava la naturalesa, ha trobat, finalment, la cosa més perfecta que la naturalesa i l'art poden oferir: una dona hermosa. Es tracta d'una jove anglesa de vint anys. És molt maca i posseeix un cos escultural. Va vestida amb una túnica grega que li cau d'allò millor, i es presenta amb els cabells lliures. Amb un xal en tindrà prou, segons se'l posi d'una manera o l'altra, per a composar les seves canviants actituds, variant el seu gest i la seva expressió en tal forma que sembla cosa de somni. Mentrestant, el vell cavaller roman dedicat a la seva custòdia i s'entrega al seu culte amb veritable fervor».

Són mots del diari de Nelson. Horace Nelson, nascut a Burnham Thorpe, comtat de Norfolk el 29 de setembre de 1758. Membre d'una família de mariners, amb només dotze anys va ingressar a la Reial Armada britànica, on va servir primer sota les ordres d'un oncle seu, Maurice Suckling. Després, en els anys següents, va recórrer els mars àrtics i les Índies orientals i occidentals. Ascendí a capità quan només tenia vint-i-un anys, de manera que el 1784 aconseguia el comandament de la fragata «Boreas». Fou en aquest temps que va contreure matrimoni amb Fanny, és a dir, Frances Nisbet.

En esclatar la Revolució francesa i els fets posteriors, Nelson participà de forma destacada en l'ocupació de Toló i va ser en aquells dies, tanmateix, que es va convertir en l'amant de Lady Emma Hamilton, esposa de l'ambaixador de Sa Majestat Britànica a Nàpols. Aquella relació, que els historiadors han qualificada d'escandalosa, apassionada i fecunda, acabaria portant-li greus problemes, ja fossin socials, ja fossin polítics. Tan enamorat estava Nelson, havent perdut un ull en les batalles i tenint un braç igualment inútil a causa de l'artilleria en els combats, que amb un cert temor escrivia a la seva estimada:

«Ara us podré mostrar el que resta d'Horace Nelson. Esper que les mutilacions per ell patides, no seran entrebanc per esser rebut amb simpatia, puix que són les marques de l'honor...».

Un tal capità Capel portà el missatge i ella respongué amb aquestes paraules: «Com començar? Com explicar-vos? Se'm fa impossible escriure perquè estic delirant d'alegria. Des del dilluns tinc febre produïda per l'emoció i la felicitat. Déu meu! Quina victòria! En saber la felié nova em vaig desmaiar, bé ho podeu creure. Mai no s'havia donat tan gloriós esdeveniment. Haguera volgut morir de goig en aquell moment, però no; no vull morir abans d'haver vist novament i d'haver abraçat l'heroi del Nil».

Un amor romàntic que tindria un trist final. Nelson mort a la batalla de Trafalgar i Emma desterrada a França i immersa en la misèria social i econòmica.