Lamarck i la contaminació (1794)

Miquel Ferrà i Martorell01/08/06 0:00

Jean Baptiste de Monet, cavaller de Lamarck, naturalista francès (Bazentin, 1744-París, 1829), en el seu discurs sobre les investigacions de les causes dels principals fets físics, deia: «Sens atur, la destrucció inevitable de cada individu vivent restitueix a la natura tots els productes que l'acció vital hi formà, i les restes d'aquests éssers subministren sens interrupció els materials que formen substàncies minerals que d'altra manera no existirien. I, també, les mateixes substàncies minerals, després de les mutacions que les circumstàncies i la Naturalesa els han imposat, acaben per alliberar els elements que les havien constituït mitjançant combinacions. D'aquesta manera veim contínuament una successió alternativa de vida i de mort, de formació i de destrucció, de moviment i de repòs...».

Lamarck fou, doncs, el primer que ens donà el concepte de biosfera o esfera de la vida, amenaçada per l'home mitjançant els desbarats de la contaminació. Lamarck, dedicat a la botànica, ideà el sistema de claus dicotòmiques per a la classificació de la flora.

Després s'interessà per la zoologia i enuncià, per primer cop en la història, una teoria de l'evolució de les espècies, el lamarquisme, basat en el caràcter hereditari de les adaptacions morfològiques al medi ambient. Tot i que predeia que l'home corria el risc de matar la natura, encara, en aquell temps, era difícil mesurar aquesta trista possibilitat. Dos segles després, Edgar Morin reconeixeria que l'ésser humà no ha fet cas de prediccions...

«La marxa cap a la mort ha començat. La primera advertència la va fer Freud, ja abans de Hitler: és que la civilització, al mateix temps que benestar, procura malestar, perquè les forces de la libido que ella reprimeix s'amunteguen en forma explosiva. La segona advertència la va fer Hiroshima i la continua, d'una manera quasi inaudible, el tic-tac de les petites bombes franceses a Mururoa. La tercera advertència fou l'alarma demogràfica, des de Sauvy fins a Ehrlich, que descobrí un creixement exponencial de la població ja abans que el de la indústria, essent aquesta la quarta advertència, l'advertència ecològica».

Què es pot esperar de tot això? Què diria Lamarck a hores d'ara?

El món del fum continua guanyant terreny. També l'aire de plom. El fantasma de la contaminació entra en el nostre estómac a causa dels mals aliments, pel nas i els pulmons perquè l'aire urbà es troba enrarit, per les orelles perquè l'agressió acústica ha arribat a un nivell molt mal de suportar, pels ulls amb radiacions totalment nocives... Com es pot defensar l'home del carrer contra tot això?