Massa temps amb els ulls tancats

-Senyor Mas, feis-nos dos cèntims de Massa temps amb els ulls tancats.
-És una obra de finals dels anys 70 com a al·legat al silenci que imposà el franquisme. La meva primera idea era fer un recull de narracions, però a la llarga, l'escrit es va concretar en dues línies narratives. La primera és una aproximació a la lluita antifranquista des del món universitari i sindicalista i, en la segona, es fa una remembrança del que va ser el 18 de juliol de 1936 a Palma.

-Manté el llibre la funció de difondre la barbàrie de la dictadura?
-S'ha de tenir present que el pacte de silenci de l'anomenada Transició també es repetí el 1981, després del cop d'estat. Aquesta conjuntura va conduir al bandejament de la crítica al franquisme; ningú més va parlar dels darrers afusellaments en vida del dictador, per exemple. Hi ha un segment de joves que no coneix aquesta història i és del tol necessari trencar amb la inèrcia de l'oblit.

-Com a membre d'aquella generació, quina valoració feis del paper de l'escriptor en els anys 70?
-El seu posicionament davant la lluita contra el règim va ser essencial. En el camp literari, s'introduí el tema del món del turisme a l'illa. Guillem Frontera va obrir un camí en descriure les conseqüències de la decadència de l'aristocràcia i l'erecció d'una burgesia que no va saber assolir el seu veritable paper històric. Baltasar Porcel bastí un altre puntal en aquest sentit amb la novel·la Olympia a mitjanit que explica la formació del boom turístic.

-Com organitzau les estructures tan complexes que apareixen en les vostres novel·les?
-Vaig seguint la perspectiva de Tomasi di Lampedusa que fou més agosarat en aquest sentit que Llorenç Villalonga a Mallorca i que Jaume Cabré a Catalunya. Com que la línia narrativa de Massa temps amb els ulls tancats era intensa, calia trobar estructures vàlides que permetessin una aproximació clara a la història.

-D'on prové la necessitat del rerafons històric?
-La realitat social i política explica l'estatus de la burgesia lletrada i condiciona les formacions polítiques, dominades aquí per una orientació estatalista. La causa de tot plegat és el franquisme que no s'ha exhaurit sinó que s'ha transformat. En el plànol més íntim puc dir que aquests arguments amb fort ressò històric provenen dels relats verídics que la meva mare em contava de Llubí i que han pres format literari.

-L'heu esmentada en ocasions com a una obra referencial. Digau-nos, què trobàreu a Els carnissers de Guillem Frontera?
-Va ser, en aquell moment, l'incentiu més valuós per instigar la meva carrera com a escriptor. Hi vaig trobar tota la fusta necessària per una literatura conscient i conscienciada. També altres obres i autors m'han servit de guia com Jaume Cabré, Jesús Montcada, Baltasar Porcel i Gabriel Janer Manila. D'aquest darrer m'interessa el seu plantejament i construcció de personatges.

-Heu treballat novel·la negra, novel·la històrica, alguns matisos de novel·la intimista... No són contradictoris?
-Les dues novel·les primeres, L'àngel blau i L'ocell del paradís, tenen un fons policíac i social perquè estan escrites en un moment en el qual jo tenia més present la novel·la negra. Són, en realitat, dos exercicis d'estil. Camí de Palau és la novel·la resultant d'aquelles indagacions. A La rosa d'hivern es planteja la contradicció fonamental que va ser la causa de l'extinció del franquisme, quan les pròpies forces són minades per una generació rebel formada pels propis fills. Riberes de plata és un recordatori del per què del nostre present.

-A partir de Camí de palau s'accentua l'intimisme en les vostres obres...
-El procés de creació d'una novel·la és paral·lel al creixement personal de l'autor. En aquesta qüestió hi juguen un paper molt important els personatges perquè són el reflex dels sentiments del qui escriu. He arribat a tenir una obsessió pel retrat dels personatges. Les meves novel·les sempre parteixen dels seus personatges, és com si fossin aquests els vertaders escriptors de la història.

-Quines són les vostres inquietuds actuals vers l'escriptura?
-Tinc una novel·la acabada i una altra en producció. Parteixen d'un nou plantejament. M'interessa la problemàtica dels qui venen d'alluny per a una vida millor a l'Europa occidental. És un tema complex en el qual hi continua havent la preocupació social, tot i que ara disminueix la qüestió política. Es tracta d'una reflexió a l'entorn de la immigració, del paper que hi juga la dona, la implicació de l'Europa de l'Est... Sobreviurem al racisme intel·lectual?