Hiawatha (1855)

TW
0

Es publica l'obra Hiawatha, del gran poeta nord-americà Henry W. Longfellow i que narra les aventures d'un heroi fabulós i mític. Així, l'autor recull llegendes i folklore dels indis americans i alhora presenta al lector una encesa defensa de la natura. Avui com ahir, el discurs de Hiawatha és vàlid, ecològic i generós.

Destruir la natura és anar contra el Creador, el Gran Esperit, i desafiar-lo des de la nostra estupidesa i el nostre orgull. Una agressió al llegat natural que ens sortirà molt cara si no hi posam remei...

«A les muntanyes de la Prada, dret sobre l'abisme del Gran Canó, Kitxi Manitú, el Poderós, el Senyor de la Vida, va fer una crida a totes les nacions, a totes les tribus, a tots els homes. Serpentejava el riu als seus peus, saltava en la llum del matí per a després convertir-se en cascada i enfonsar-se en el barranc. I Manitú, en veure'l, dibuixà amb un dit la seva conca i va dir al riu : Segueix aquest camí. Amb les seves mans arrabassà un fragment del roig penyal i el moldejà en forma de cassoleta de pipa que ornà amb hermoses figures. Completà la pipa amb una llarga canya que prengué de les voreres del riu i serví de boqueta. Llavors omplí la pipa de roges escorces de salze, bufà sobre el bosc més proper per tal que les branques dels arbres en entrexocar s'encenguessin i, quan sorgí la flama, Kitxi Manitú, el Poderós, Senyor de la vida, encengué la pipa de la pau com a símbol per a tots els pobles. El fum ascendí poc a poc, molt poc a poc dins l'aire del matí.

Primer fou una línia obscura, llavors un dens i blavós vapor, finalment un nigul blanc com la neu, rodó, envoltant com els cimals dels arbres del bosc. Cintinuà pujant, pujant, fins que tocà el cel, es trencà i omplí d'espai...».

Curiosa visió que no estableix només la pau entre els homes, per tal que deixin de matar-se, sinó també la pau entre els homes i la natura, per tal que es respectin mútuament...

«Homes! Us he donat la terra per tal que tingueu abundància de caça, i rius, que no us manqui la pesca. Us he donat l'os, el búfal, i també el cérvol i la daina. Us he donat la nútria i el castor. He omplit els aiguamolls d'aus salvatges, els rius de peixos, i no estau contents? Per què us caçau mútuament? Estic cansat de les vostres guerres i vessaments de sang. Cansat de les vostres pregàries reclamant revenja. Sereu forts si viviu units i no en constant desacord. Des d'aquest moment, sia la pau i heu de viure com veritables germans. Us enviaré un profeta, un alliberador de nacions que us guiarà pel bon camí i us mostrarà el que heu de patir, puix que ell també ha de sofrir entre vosaltres. Si escoltau els seus consells prosperareu i us multiplicareu. No, no feis cas de les seves advertències, sereu més febles i morireu...».