Explicaven els diaris de París el cas d'un doble robatori, una mala aventura matrimonial que com deia el comentarista, molt bé haguera pogut servir d'assumpte per a una peça dramàtica, i que tanmateix, és un fet, com aquell es cura d'assenyalar, «històric». Hem de convenir, per tant, que història no són només els grans fets polítics, socials, batalles, descobriments, conquestes... No. La petita història de cada dia, en el si de cada comunitat, ens pot ensenyar, ben sovint, molt més que la història que s'escriu en lletres majúscules...
«Fa poc que es va casar un artista amb una al·lota de vint anys, que, sens dubte, en donar la seva mà no pensà en deixar morir de desesperació un estudiant de la seva edat que estava tot perdut d'amor per ella o no trigà molt el marit a conèixer que hi havia infracció en el contracte, i en la primera emboscada agafà els joves en infraganti delicte.
-Sou uns miserables, -els digué-: jo us podria matar, a tots dos, però vull una revenja més notable. Esper, cavalleret, que no sereu tan covard de rebutjar un desafiament amb mi... L'estudiant acceptà la proposta i convingueren de reunir-se el dia següent en un lloc que fos indicat amb testimonis i pistoles. A l'hora assenyalada pel nostre artista, ell, ja estava in situ amb dos amics; però esperaren inútilment, molt de temps, i ja se n'anaven quan arribà un emissari que posà en les mans de l'ofès un bitllet concebut en aquests termes:
'Cavaller, jo us podria matar després d'haver-vos robada la dona, i això, seria espantós: he decidit, per tant, deixar-vos amb vida. Per aquesta acció coneixereu que no sóc un tigre; però vull dur la meva generositat més endavant, i ja que conservau la vostra existència, per tal que no us sia penosa, m'encarregaré de la vostra dona, de la qual no tornareu a sentir parlar mai més'.
Quan l'artista tornà a ca seva, trobà que amb la seva bella esposa havien desaparegut tots els efectes d'algun valor que hi tenia i, a més d'això, una suma de diners que guardava a un buró, el qual pany havien rebentat».
Afegeix un comentarista: «Tots nosaltres podem esser robats a casa, fora de casa, de dia, de nit, estant totsols, anant acompanyats, per tot arreu, de totes les maneres i a totes hores. Per tant, la primera de totes les precaucions és estar molt atent a un mateix, i recordar, a cada instant, que tots som lladres, que l'avinentesa fa el lladre, com diu el proverbi, i que per això mateix, on un menys s'ho pensa, allà salta la llebre».
Les coses no han canviat molt d'aquell temps a ara. La selva urbana segueix essent insegura. El carrer és un risc... Les pàgines de succeïts dels diaris així ens ho demostren.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.