Aventures submarines al mar balear

Òscar Espinasa, Maria March i Àlvaro Villalonga, que formen aquesta fundació, estan preparant una sèrie en la qual es mostraran els resultats de més de quatre anys d'immersions i recerques, un arxiu que mostra els misteris que amaguen les clares aigües de la Mediterrània balear i pitiüsa.

Com explicà Òscar Espinasa, «l'objectiu de la Fundació és documentar visualment els jaciments submergits, avions, vaixells i submarins, per donar-los a conèixer. El primer documental que volem comercialitzar explica la història de dos caçatorpediners de 95 metres d'eslora trobats a la badia de Pollença a 100 metres de profunditat. Allò més important és la història dels homes de la tripulació, distribuïts entre Pollença i Andratx, i totes les vides que estigueren interrelacionades». Per fer la investigació, aquests «tritons» han parlat fins i tot amb gent d'Itàlia que quedà astorada i emocionada de saber noves sobre els vaixells. La Fundació vol vendre els capítols ja sigui a televisions locals i autonòmiques, ja sigui a cadenes de TV internacionals.

Els atractius del documental no només és l'interès històric, sinó també faunístic. «Els jaciments són focus de vida, la fascinació també es deu que en arribar a l'embarcació es veuen moltes formes de vida. De fet, els bancs de peixos ens ajuden molt a trobar els jaciments». «Ens agrada trobar vaixells, però no només és això, sinó l'aventura de la investigació, de demanar i cercar, i finalment trobar-lo. És una meravella ser el primer a contemplar una embarcació en el fons del mar, per exemple un vaixell de guerra que ara serveix per protegir la vida», afegí Espinasa.

La història dels caçatorpediners protagonistes del documental és aquesta. El 9 de setembre de 1943 una agrupació naval de la Reggia Marina de Mussolini salpà de les costes d'Itàlia, en direcció a Malta. La flota fou bombardejada mentre posava rumb a Còrsega, i les embarcacions que encara suraven canviaren de ruta cap a les Balears. D'aquesta manera, mentre quatre dels caçatorpediners posaven proa cap a Maó, Pegaso i Impetuoso navegaren cap a Mallorca. Fou l'11 de setembre quan les naus quedaren fondejades davant de la costa mallorquina, a uns cent metres de profunditat del cap de Formentor, i la seva tripulació pogué arribar al port de Pollença en vaixells de pescadors de la zona.