El Museu de Mallorca ja compta amb una unitat de conservació de metalls

La calor de l'estiu i el fred de l'hivern no els afecten. Tampoc l'aire condicionat o la calefacció perquè les peces que allotja la unitat de conservació de metalls del Museu de Mallorca, creada al 2004 gràcies al patrocini de la Banca March, romanen a bon recapte en òptimes condicions ambientals i de control climàtic que asseguren la seva correcta conservació al llarg del temps.

«Dins el pla de conservació del museu es fa prevaler allò que, precisament, presenta més problemes per a la conservació», diu Palou, qui, com a exemple, posa els elements del patrimoni històric trobats al fons del mar on, durant segles, han estat sotmesos a la pressió de l'aigua, a la salinitat i a l'acció de microorganismes. Quan la peça, de la mida que sigui, ha de passar per les mans de Mabel de Rojas, el que podríem dir el procés de «curació» de la mateixa, es documenta. El fons de metalls del museu és ric en «quantitat i qualitat», -Palou també recorda l'existència d'un ampli fons monetari-, i les peces més antigues que ja han estat estudiades, restaurades i «descansen» a l'esmentada unitat, amb la temperatura i humitat necessàries, es daten del talaiòtic. Les peces que ja es troben en aquest nou espai de conservació estan protegides per materials «inerts», és a dir, «que no provoquin cap problema afegit» als que ja poguessin tenir quan van entrar al museu, i la seva història passada i recent és recollida en una fitxa que vindria a ésser com l'ADN d'aquest tipus de materials.