L'Estatut balear (1931)

Miquel Ferrà i Martorell21/07/06 0:00

Tal dia com avui era debatut, en el Teatre Balear, el text de «l'Estatut d'autonomia per a les illes Balears». L'assemblea es va reunir a les deu i mitja del matí convocada pel president de la Comissió Gestora de la Diputació Provincial, presidida per don Francesc Julià. «De les 170 entitats i corporacions convidades a l'acte, n'han assistit en nombre de 144. L'objecte de l'assemblea és discutir i aprovar, en el seu cas, l'avantprojecte presentat per l'Associació per a la Cultura de Mallorca, aquesta presidida per Emili Darder». Sembla que els representants de Menorca no assistiren a l'acte i el projecte es va reduir a Mallorca i Eivissa. Però aquella primera iniciativa es trobà amb un fracàs insospitat: els partits polítics d'esquerra no hi donaren suport. Així les coses, es deixava perdre una oportunitat de fer història en aquest sentit, de marcar un precedent, com Catalunya, Euskadi o Galícia.

L'entitat promotora del text autonomista, Associació per a la Cultura de Mallorca, fundada a Palma el 1923, arran d'un manifest signat per Mossèn Jaume Sastre, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom i Ferrà, Miquel Duran Saurina, Llorenç Garcies Font, Josep Claverol i Pere Oliver Domenge. Podríem dir que aquests foren els veritables fundadors del col·lectiu que havia de convertir-se en una plataforma unitària, punt de convergència de nacionalistes i regionalistes. Es tractava de promocionar la llengua catalana, difondre la cultura del país i contribuir a aixecar, de bell nou, la identitat nacional del poble mallorquí. És clar, entre els rengles espanyolistes i conservadors, li plogueren els enemics. I tanmateix posaren en marxa nombroses activitats, com la d'organitzar cicles de conferències sobre temes científics, celebrar sessions de lectura poètica; crear cursets de llengua, història, art i arqueologia; dedicar homenatges a artistes i escriptors ja morts o encara vius, i publicar revistes i fulletons que poguessin reflectir aquell esperit associatiu. Publicaven un quadern anual, L'Almanac de les Lletres i una revista mensual, La Nostra Terra, íntegrament escrits en català. Havent establert contactes amb el món polític, els seus ideals la tingueren en estreta col·laboració amb el Centre Autonomista i el Partit Regionalista. L'Associació per a la Cultura de Mallorca pogué perdurar fins l'any 36 i comptava amb delegacions a Palma, la Soledat, Felanitx, Sóller, Inca, Capdepera, Pollença, Valldemossa i Andratx. Els seus presidents foren, successivament, Elivir Sans Rosselló, Emili Darder Cànaves, Miquel Massutí Alzamora i Josep Sureda Blanes.

Quan els falangistes ocuparen i destruïren els locals de l'ACM, tot el material existent, el fons de les revistes i els almanacs, fou convertit en pasta de paper.