Artesania a les presons (1936)

Miquel Ferrà i Martorell10/07/06 0:00

Han passat molts anys, però els més vells, encara avui, quan arriba el mes de juliol, recorden encara aquella infantesa de la Guerra Civil i sembla que no n'hi ha mai prou, que sempre han d'aparèixer més documents sobre aquell conflicte que enfrontà pobles i famílies. La recent publicació del llibre Edicions del Moixet Demagog-Plaguetes del Raval, un petit volum amb «dibuixos, artesania, documents, fotografies... fets pels presoners pollencins a les presons i camps de concentració feixistes el 1936, ens posa, aquesta vegada molt gràficament, al davant dels ulls, aquelles angoixes i horrors...». El diumenge, 19 de juliol, a les nou del matí, el general Goded publica un ban declarant l'estat de guerra. A tot això, Alexandre Jaume, totalment aliè al que ocorria, prenia el sol a la terrassa, parlant amb els seus fills Miquel i Andreu, i amb el seu nebot Andreu, dels esdeveniments del dia anterior al Marroc. En veure una parella de guàrdies civils que s'acostava, comentaren jocosament que o duien la notícia que Alexandre Jaume havia estat nomenat governador civil, o portaven l'ordre d'arrest...».

Qui s'haguera esperat tantes covardies, tantes traïcions, tantes violències, entre germans, a una illa relativament petita, on tothom es coneixia i tothom havia mantingut un cert grau de convivència pacífica que en el pitjor dels casos no passava de quatre paraules agres?

«Novetats, nova gent en els negocis, competències incòmodes. Els cacics de sempre no estaven habituats a la competència ni al fet que un jornaler s'atrevís a fer-los la contra, o que simplement se'ls dirigís sense treure's el capell, fer una petita reverència o tractar-los de vostre mercè. I amb això que arribaren els cessaments dels empleats municipals, per col·laborar amb la dictadura, cosa gens habitual. Quists de rancor començaren a créixer, quists que es tallaren en un bany de sang. S'acabarà la competència i els capells tornaran a les mans. Un dels pollencins assassinats sense procés judicial va ser el nou saig (abans jornaler) Joan Mateu Capllonch Tortet, de 21 anys d'edat, casat. Estava afiliat a Esquerra Republicana, diuen que el tiraren per l'avenc del Mal Pas».

L'Avenc del Mal Pas. Ningú no sol pensar que el nostre paisatge, aquest patrimoni natural, aquesta mina d'or turística que en bona part hem fet malbé amb la brutal agressió constructora-destructora, està poblat de tràgics fantasmes. Fou vessada sang de germà sobre la sorra de les platges, en els abismes més panoràmics, en els camins de major bellesa...

Per tant, enhorabona als promotors del llibre, a Pepe García, a Pere Salas Vives i a Margarida Cànaves, a Pere J. Cànaves i a Llorenç Llobera, a Pere Josep García, Joan Cortès, Jesús Palma... i altres. Gràcies, amics, per no deixar que mori el que encara és viu.