L'estat en què es troba el poblat talaiòtic d'Es Rossells a Felanitx és lamentable

Segons el Consell, el manteniment del jaciment correspon al propietari de la finca

La murada més espectacular dels poblats talaiòtics mallorquins plena de brutor.

TW
0

MARIANA DÍAZ. Palma.
La conscienciació d'alguns ciutadans respecte del patrimoni històric permet que la societat arribi a conèixer, mitjançant la denúncia d'aquells, irregularitats que es produeixen sobre el llegat o el mal estat en el qual es troben alguns elements. És el cas d'una persona que alerta, i documenta amb dades i fotografies, sobre l'abandonament en el qual es troba el poblat talaiòtic d'Es Rossells, en el terme municipal de Felanitx, que un expert va qualificar com «un jaciment important». Malgrat aquesta circumstància, segons explica el nostre comunicant, que s'estima més guardar l'anonimat, les restes d'aquest assentament estan cobertes gairebé completament per ullastres i mates i, sens dubte, cap senyalització indica la seva existència.

A la Guia Arqueològica de Mallorca, firmada per Javier Aramburu, Carlos Garrido i el dibuixant Vicenç Sastre, s'explica que Es Rossells «té una de les muralles talaiòtiques més espectaculars de Mallorca, de la qual es conserva una tela d'uns dos metres d'altura». Segons Rosselló Bordoy, apunta l'esmentat llibre, el poblat «tindria una superfície de 9'8 hectàrees, unes 43 habitacions i prop de 250 habitants». Amb tres portals d'accés, el perímetre del recinte faria aproximadament uns 307 metres.

Sobre l'estat actual d'aquest poblat, el denunciant comenta que, en arribar allà «només vàrem veure una selva, la naturalesa ho envaïa tot» i de la muralla, que qualifica com «impressionant», afegeix que «no està en bon estat, coberta pels ullastres i les mates més poderosos que en cap altre lloc, queden a la vista pocs trams del conjunt. A més, aquesta vegetació amenaça l'equilibri de les pedres».

Situat en una finca de propietat particular, fonts del Consell de Mallorca, organisme que detenta les competències en patrimoni històric, van comentar que la neteja i manteniment «correspon al propietari, subsidiàriament a l'Ajuntament de Felanitx i després al Consell», institució aquesta que podria deixar ajuda al propietari de la finca per a la neteja del jaciment, ja que, en principi, seria ell qui hauria de córrer amb les despeses d'aquest manteniment, que inclourien la presència d'un arqueòleg, perquè «la neteja s'ha de fer sota unes condicions determinades. Per exemple, s'ha d'evitar que en treure els ullastres s'esfondrin els murs».

Si tenim en compte que el departament de Patrimoni Històric del Consell només té una brigada de nou operaris per a aquest tipus d'actuacions, treballadors que es reparteixen en diferents actuacions segons les necessitats, sembla gairebé impossible que el projecte del Consell de neteja, delimitació i senyalització de monuments talaiòtics arribi a concloure algun dia. Una esperança és que «l'any que ve hi hagi una altra brigada perquè, altrament, quan en comences a netejar un, en arribar a l'últim el primer ja torna a estar ple de brossa».

Sobre Es Rossells, Aramburu comenta que es «tracta d'un poblat importantíssim pel grau de conservació de la muralla». Aquest arqueòleg assenyala que «no m'estranya que hi hagi ciutadans s'espantin quan veuen un jaciment en les condicions en les quals diu que aquest es troba però, en general, jo que me'ls conec tots, assegur que la majoria es troba així i aquesta situació és, clarament, una vergonya».