Orellana i les Amazones (1541)

Miquel Ferrà i Martorell08/07/06 0:00

Tres anys abans, Francisco Pizarro, conqueridor del Perú, havia organitzat una expedició que es composava de tres-cents espanyols i quatre mil indis. Els comandava Gonzalo Pizarro i pogué comptar igualment amb Francisco Orellana, que hi aportà cinquanta genets. Els expedicionaris seguiren el decurs del riu Coca, en les quals sorres trobaren or. Continuaren explorant fins que els queviures s'acabaren. Aleshores, Gonzalo Pizarro envià Orellana i cinquanta homes a cercar-ne. Així doncs, Orellana, arribà a la vora del Napo, en territori totalment desconegut, i descendí pel Coca. Tant li agradà aquella contrada que decidí governar-la, com un reietó. Alguns dels seus homes no hi varen estar d'acord i després d'agre enfrontament, els abandonà. Marxà pel Marañón, un dels trajectes del Amazonas i fou en aquell punt quan uns indis el posaren en guàrdia contra unes dones guerreres, les «coniapayara», és a dir, unes mítiques Amazones. Creuaren finalment un territori de tribus hòstils que Orellana batià amb el nom de «Las Picotas», i això era perquè hi va veure caps clavats en llances o «picas». Així estaven les coses aquell mes de juliol quan foren atacats per aquelles «coniapayara», dones armades amb llargues fletxes que pel seu aspecte, altes i destres, recordaven aquelles altres de la mitologia grega. Orellana se'n sortí i ell i la majoria dels seus homes tornaren a casa. Però el relat d'aquell esdeveniment vessaria rius de tinta. Altres exploradors, i també missioners i homes de ciència se sentiren atrets per aquell misteri però els seus viatges foren pràcticament estèrils. Per exemple, l'expedició d'Hernando de Ribera el 1554, o la de l'alemany Ulrich Schnirdel. Tampoc no és desconeguda l'aventura amazònica de Lope de Aguirre que travessant aquella immensa regió va topar amb tropes enemigues que barrejaven homes i dones com a combatents. En parlaria també el Pare missioner Cristóbal de Acuña, que en el seu llibre «Nuevo descubrimiento del gran río Amazonas» explicava:

«Les Amazones són dones de gran coratge i sempre s'han sabut mantenir allunyades dels homes, i fins i tot, en les avinenteses, quan aquests les visiten, de tant en tant, segons conveni amb elles, són rebuts armes en la mà, amb arcs i fletxes, que tenen a punt fins que comproven que els mascles venen en pau. Aleshores reten les seves armes i baixen a les canoes. Els indis hi resten alguns dies i llavors retornen al seu país, per a tornar l'any següent, a la mateixa època. Les femelles que neixen d'aquestes unions són tractades amb cura per la mare, la qual bravesa i hàbits de nació es veuen obligades a perpetuar, però dels infants mascles res en sabem. Un nin que acompanyà son pare en una de les expedicions contà que els infants mascles eren reclamats pels seus progenitors i hi anaven l'any següent a la seva naixença. Però altres persones que són la majoria i em mereixen més crèdit diuen que quan neix un mascle el maten».