Alan Parsons actúa dia 12 al Casino, on farà un repàs dels seus clàssics

Serà la seva tercera actuació, però no la seva tercera visita. «Conservo molt bons records de l'Illa ja que els meus pares em van portar quan era petit», va rememorar ahir Parsons des de Santa Barbara, on resideix habitualment. «El nostre directe no sona tan contundent com el de Pink Floyd o el de Genesis, però oferirem un bon espectacle de música i so». A Mallorca, l'autor repassarà els seus grans èxits sense oblidar el seu últim disc, A valid path, publicat el 2004. «Va ser la meva aposta per un públic més jove. És més electrònic, sense arribar al tecno». L'àlbum va permetre a Parsons decantar-se definitivament per les noves tecnologies ja que va utilitzar només l'ordinador. «No vaig emprar músics d'estudi, només cantants. Tot el treball és digital».

Precisament, aquestes noves tecnologies han fet que Parsons abandoni la seva faceta com arranjador, faceta que li va donar la fama amb treballs com Let it Be o Abbey Road, de The Beatles, o Dark side of the Moon, de Pink Floyd. «He hagut de deixar-ho perquè un arranjador ja no es considera necessari. Abans, entraves en un estudi i et trobaves, a més d'els músics, tres o quatre arranjadors. En l'actualitat, només es necessita una persona i un ordinador». Per a Parsons, han canviat moltes coses des dels seus inicis en el món de la música. «El que vaig aprendre amb Pink Floyd ja no serveix de res». Sí queden «els mateixos principis», però, «quan arriba el moment de gravar, tot canvia». Això també influeix en la seva decisió d'abandonar els escenaris. «Tenc els dies comptats, no crec que aguanti molt més». «És molt difícil ser músic avui en dia».