La creació d'un patronat que gestioni l'Arxiu i tingui en compte les diferents sensibilitats autonòmiques podria solucionar la disparitat d'interessos que actualment hi ha entre els usuaris de l'Arxiu, fonamentalment investigadors, i els polítics de les diferents comunitats implicades, en constant xoc.
El director de l'Arxiu del Regne de Mallorca, Ricard Urgell, va declarar que «per als investigadors és més còmode si tots els arxius es recullen en un de sol», i va afegir que «la constitució d'un patronat, amb la participació dels tècnics, resoldria les problemàtiques». Urgell va comentar que «l'Arxiu de la Corona d'Aragó es va formar a partir de l'Arxiu Real de Barcelona, al qual es van sumar altres fons, alguns de naturalesa diferent al nucli primer, com els incorporats en els segles XVIII, XIX i XX».
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va declarar fa unes setmanes a Palma, que «al debat sobre aquest fons se li ha de treure tota càrrega que no sigui purament científica i pensar en els que finalment utilitzen els arxius». Poc després, Mascarell va afegir a Sitges que «tenim una reunió pendent sobre el Patronat», encara que la conselleria de Cultura encara no ha emès cap comunicat sobre l'estat actual de la hipotètica institució.
La ministra de Cultura, Carmen Calvo, va mantenir el març de 2005 una reunió amb Jaume Matas, president del Govern Balear, en la qual va anunciar la immediata formació del demorat Patronat. L'anunci contrasta amb el rebuig, fa poques setmanes, a la creació d'aquest organisme per part del ple del Senat.
Segons Gabriel Janer Manila, director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, «la idea no és trencar l'Arxiu, però es pretén un reconeixement polític i que Catalunya no vagi pel seu compte ni se senti l'única hereva». Janer Manila va reiterar la importància de què «cada component de la Corona d'Aragó tingui una veu pròpia i que existeixi una bona comunicació entre tots, per facilitar l'accés a la informació».
La situació és que Catalunya considera que té competències plenes sobre una part del fons documental, en especial els documents procedents de l'Arxiu Real de Barcelona. També s'han de tenir en compte els documents de la Generalitat, la Real Audiència de Catalunya, l'Administració Napoleònica i fons de la generalitat republicana. D'altra banda, Balears, Aragó i València critiquen que Catalunya se senti l'única beneficiària de l'Arxiu, que es va anar completant amb originals de tot tipus i procedència.
Els documents històrics sobre Mallorca ocupen un paper rellevant, com eLlibre de Privilegis de Mallorca que Pere el Ceremoniós va enviar a l'Arxiu, confiscat quan la incorporació d'aquest regne (1344); o el procés contra Jaume de Mallorca, amb els seus discursos a les Corts.
L'Arxiu Real va ser creat per Jaume II d'Aragó el 1318. El 1714 Barcelona es va rendir a les tropes de Felip V. La monarquia borbònica li va donar una nova planta en 1738 i un reglament intern el 1754. Així va passar a dir-se Arxiu de la Corona d'Aragó. El nom indicava la voluntat de traslladar a Barcelona i aglutinar els arxius reals de València, Aragó i Mallorca.
Durant més de quatre segles l'Arxiu Real va estar allotjat al Palau Reial Major de Barcelona. Des de 1858 l'Arxiu es regeix per les lleis del Ministeri pertinent. El 1993 es va traslladar a la seva nova seu del carrer dels Almogàvers a Barcelona, en un edifici ben preparat per als investigadors. Les incorporacions més voluminoses són les de la segona meitat del segle XX.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.