Jordi de Sant Jordi, presoner (1423)

Serà un estiu entre barrots i reixes, estiu de calabós a pa i aigua. Es trobava a Nàpols a finals de maig quan entrà a la ciutat per sorpresa econdottiere Francesco Sforza. Féu nombrosos presoners entre els servidors d'Alfons el Magnànim. Recordem que Alfons V el Magnànim i IV de Catalunya (Barcelona? 1396-Nàpols, 1458), rei d'Aragó, Sardenya i Sicília, accedí al tron de Nàpols després de llarga pugna. Això seria el 1442 i convertí allà la seva cort en un gran domini cultural. No és estrany que poetes de la categoria de Jordi de Sant Jordi hi fossin presents. Ja a l'ombra de la masmorra, el poeta escriví aquells tan sentits versos: «Deserts d'amics, de béns e de senyor,/ en estrany lloc i en estranya contrada,/ lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,/ ma voluntat e pensa caitivada,/ me trob del tot en mal poder sotmès,/ no vei algú que de mé s'haja cura,/ e sui guardats, enclòs, ferrats e pres,/ de què.n fau grat a ma trista ventura».

Com ens recorda Martí de Riquer, el poeta s'havia acostumat al luxe i l'ostentació de la cort. Les presons de l'època no es distingien gaire d'una soll. Fermat amb cadenes, clama i enyora la seva llibertat. Però econdottiere Sforza demana per ell un rescat...

Les seves nostàlgies es dirigeixen igualment a les dames, per a les quals semblava sentir, a cada punt, algun enamorament. És, al cap i a la fi, un hereu de «l'amor cortès» dels trobadors. Potser sospita haver estat traït per una d'aquelles hermoses dones del seguici cortesà, i potser, en el més terrible dels seus somnis qui és, en serà la responsable, la causant de la seva mort. Però la imatge femenina restarà dins la retina del poeta assassinat i tothom que miri el cadàver en sabrà el nom, de la culpable. Així ho expressarà en uns altres versos:

«Jus lo front port vostra bella semblança/ de què mon cors nit e jorn fa la gran festa,/ que remirant la molt bella figura/ de vostra faç m'és romasa l'empremta/ que ja per mort no se'n partrà la forma,/ ans quan serai del tot fores d'est segle,/ cells qui lo cors portaran al sepulcre/ sobre ma faç veuran lo vostre signe». El poeta moriria quan li mancaven pocs dies per a complir els vint- i-quatre anys. Havia nascut a València i de jove, a la cort de la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I, va poder conèixer personatges importants de la política i les lletres. Va fer amistat amb el marquès de Santillana, Iñigo López de Mendoza, que plora en sentits versos la prematura mort del valencià.