Sa Gerreria no entrava en la declaració «històrico-artística» de l'any 1964.

TW
0

MARIANA DÍAZ. Palma.
La situació jurídica del casc històric de Palma és «confosa» i s'ha «d'arreglar», confirmava ahir un expert en patrimoni. La Secció d'Arqueologia del Col·legi de Llicenciats, que investiga l'estat de la qüestió, ha descobert que l'única declaració específica de Bé d'Interès Cultural (BIC) per a l'esmentada zona es de 1964 i només afecta a parts concretes d'aquesta. Els arqueòlegs es plantegen demanar la incoació d'un nou expedient de BIC com a Conjunt Històric o Zona Arqueològica.

Començant per la denúncia de Ferran Tarongí, president de la Secció d'Arqueologia, ens trobam que «no tot el centre històric de Palma és Bé d'Interès Cultural». Tarongí explicà, i així ho certifica una còpia del Butlletí Oficial de l'Estat, que, l'11 de juny de 1964, el Ministeri d'Educació Nacional declara, segons el decret 1848/1964, «conjunt històric-artístic el casc antic de Palma de Mallorca». En l'esmentada declaració es comprenen tres zones que es van denominar: històric-artística, que «serà protegida en tot el seu caràcter i ambient» i comprendria sa Calatrava, el Puig de Sant Pere i la part que es trobava entre La Misericòrdia, carrers Concepció i Sant Jaume. El decret definia també una zona de respecte, que vindria a ser el que avui s'anomena un entorn de protecció, sobre la que diu que «afecta únicament als volums d'edificació, a fi de protegir la silueta urbana». Dins d'ella s'hi comprén sa Guerreria, es Born, tot l'àmbit de Sant Nicolau i el que es troba entre els carrers Oms i Missió.

El 1976, afegeix Tarongí, «s'incoa un expedient d'ampliació d'aquesta declaració de 1964, que no es resol i caduca en 1995 per una denúncia de mora que presenta l'Ajuntament». Aquests fets van ser corroborats ahir des del Consell. «La denúncia de mora, que ara no existeix, consistia a reclamar la resolució de l'expedient d'ampliació i si en un termini determinat no es contestava equivalia al silenci administratiu negatiu, el que va portar a que l'expedient d'ampliació caducàs», afegeix Tarongí. «Segons això, l'única declaració específica de Bé d'Interès Cultural conjunt-històric és la de 1964 i en no haver ampliació, només tenen aquesta declaració aquestes zones concretes», afirma. Aleshores, el patrimoni de Palma, o part d'ell, es regeix per una llei de l'època franquista que no ha estat millorada? La pregunta és de «complicada» resposta. «El 1995 es decidia que el PGOU de Palma funcionava com un pla especial excepte per als BIC o el que fos susceptible de ser-ho», va explicar ahir un expert en patrimoni. El que va fer Cort va ser acollir-se a la Llei de Patrimoni Històric de l'Estat Espanyol de 1985 «en què es deia que s'havia de fer plans especials o, subsidiàriament, altres planejaments».

Centre històric
En la pàgina 193 del PGOU s'explica que el centre històric és «l'àrea dins del perímetre definit pel traçat de les avingudes Gabriel Alomar, Alexandre Rosselló, Plaça d'Espanya, avingudes Joan March, Comte de Sallent, Alemanya, Portugal i el Passeig de Mallorca. Per la part inferior, des de la ronda de Migjorn, Passeig Sagrera, Parc de la Mar, exclosa l'autopista de Llevant, fins a l'inici de les avingudes». Aquest territori es considera com «un únic conjunt monumental declarat Bé d'Interès Cultural».

Per a Tarongí, el PGOU «falta a la veritat» perquè un Ajuntament «no pot fer declaracions de BIC i el BIC de 1964 no s'ha ampliat; a més, mai no s'ha redactat un pla especial per al casc antic i les fulles del PGOU que parlen de normes de protecció no són un pla especial». L'expert citat va reconèixer: «S'ha d'arreglar jurídicament la situació del casc històric perquè provoca molts de problemes».