Tot és a punt. Només manca l'espurna definitiva que ha de fer la flama. En aquest cas una flama social, una revolució. La realitzarà, aquest mes de juliol, el poble de París amb el suport de la burgesia liberal i les societats republicanes. El motiu: Carles X vol anul·lar la Carta Constitucional. La burgesia controlarà la sublevació i proclamarà rei Lluís Felip, duc d'Orleans.
Aquesta revolució obrirà les portes d'Europa occidental a una època de predomini burgès i de monarquies constitucionals. També desperta els nacionalismes a l'Europa meridional i central. Les potències es veuen obligades a intervenir, diplomàticament, en conflictes molt greus, com la presència de Rússia en territori polonès o l'acord entre França i Anglaterra sobre Bèlgica, emancipada d'Holanda. Com a conseqüència d'això es formen dos blocs, un que és conservador, segons els convenis de Munchengratz i Teplitz el 1833 per renovar la Santa Aliança, i un bloc conservador, definit com Quàdruple Aliança el 1834. De París, la revolució passa a Bèlgica, la qual s'oposa a l'hegemonia d'Holanda per presentar aquesta una política centralista i protestant. És de suposar que els conflictes religiosos, econòmics i polítics han esgotat totes les paciències. Amb allò, sofisme pur, de «per la gràcia de Déu», nucli de l'absolutisme, les classes monàrquiques i elitistes s'havien passat segles estafant el poble planer. Massa hipocresia. Però és gran llàstima que el poble, cansat d'anar per les bones, hagi de fer valer els seus drets, per sordera dels poderosos, amb un bany de sang. De la novel·la, El Hacedor de Silencios, d'Antonio Di Benedetto, en treim aquestes ratlles que bé poden valer per expressar gràficament aquelles situacions:
«És l'any 1830 i estam, jo i els meus homes, sobre la planúria. Per a mi són les majors preocupacions: he de preveure, ordenar, estar alerta i, com ells, però en primera línia, combatre. L'enemic té astúcies i misteris. Crec que ens assetja totalment, encara que no es manisfesta de forma absoluta en cada atac. Ens assalten trenta homes. Feim trets de bala, degolladissa i cops de llança sobre deu d'ells. Després en venen una trentena més. No puc veure el seu cabdill: comanda des de la rereguarda. Probablement es reserva. Dormir es fa espinós, sobretot ara, perquè la rapinya dels animals pren coratge i no distingeix entre morts i vius. Cada vegada que vull dormir, l'enemic torna. Crec que ens han de desfer finalment, puix que jo som el cap de tropa i seré vençut per la son. Em defensa encara el parpalleig. És tan intens, encara que fugaç...»
I és que en qualsevol indret del món, la violència sol tenir la mateixa cara.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.