G. CARRIÓ. Palma.
L'obra literària de Jaume Vidal Alcover és polièdrica en temes, formats i recursos. Fou un autor brillant que gratà dins multitud de lectures i tendències, que, per altra banda, el dotaren d'un important bagatge cultural. Dins els anys de la postguerra, Vidal Alcover ajudà a consolidar la nova literatura a Mallorca que gestà la seva generació. La vida fàcifou escrita els anys 1954-1955 i es publicà el 1987. És una de les novel·les que fan part de la tetralogia Els anys i els dies, que es completa amb Tertúlia a Ciutat (escrita el 1948 i publicada el 1976), Els intocables (1987) i Els sants innocents (1989, però escrita el 1964). Es tracta d'un cicle de novel·les, sense continuació cronològica entre si, ambientades a la Mallorca dels anys 40 i 50 i que comparteixen personatges i ambients. Un cert record costumista, el retrat de l'aristocràcia, un indret que arrecera els valors antics i la mitificació de la realitat són alguns dels ingredients d'aquestes obres, pels quals també es relacionen amb el mite de Bearn de Llorenç Villalonga. Es conegueren personalment el 1951 i mantingueren una relació literària intensa fins a les darreries dels 60.
Manacor 1923
Jaume Vidal Alcover es llicencià en Dret (1946) i en Filosofia i Lletres (1972) a la Universitat de Barcelona; també s'hi doctorà el 1976 en Filologia Catalana. Fou professor i catedràtic a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona entre l'any 1972 i el 1988. Des del 1968 tenia fixada definitivament la seva residència a la ciutat comtal al costat de l'escriptora Maria Aurèlia Capmany. Encetà la novel·lística mallorquina de postguerra amb l'obra en castellà Esa carne morta(1956), que traduí del català per poder optar als premis Ciutat de Palma, que aconseguí. Suposà la primera aproximació als personatges del cicle Els anys i els dies. També són seves les novel·les Sophie o els mals de la discreció (1972), Visca la revolució (1974), de visió futurista; Dido i Eneas (1980), on replantejà el mite dels amants frustrats; i L'equip assassinat (1989), en què, partint del gènere criminal, reflexionà sobre els canvis del món modern. Conreà també la narrativa curta a Mirall de la veu i el crit (1955) i Les quatre llunes (1964), premi Víctor Català del 1968. Interessat per la literatura tradicional publicà Conèixer Catalunya. Recull de llegendes (1978), Dues rondalles farcides i altres narracions (1980) i Antologia de contes, rondalles, llegendes, exemples i facècies (1981). Pòstumament, l'any 1993, aparegué la guia Unes passejades per Ciutat.
Publicà els poemaris L'hora verda (1952), El dolor de cada dia (1957), Dos viatges per mar (1965), premi Ciutat de Palma del 1961, Sonets a Eurídice (1967), El fill pròdig (1970), Terra negra (1970), premi Carles Riba del 1967, Home (1978), Igor Stravinsky. Le sacre du printemps (1979), Tres suites de luxe (1979), Sonets alexandrins (1981) i Obra poética (1984). Aquestes obres suposen la superació formal de l'Escola Mallorquina i la influència de Carles Riba, dels simbolistes i surrealistes francesos i de la Generació del 27 espanyola. Formalment, es tracta d'una poesia àgil, en la qual sovintegen els girs populars i dialectals i que destaca per la diversitat de tons. L'any 1991 s'edità el volum Antologia poètica.
Jaume Vidal desenvolupà una gran activitat teatral abans fins i tot de la seva partida a Catalunya. Féu propostes dramàtiques innovadores que, pel fet d'allunyar-se del costumisme que regnava aleshores a l'escena mallorquina, romangueren inèdites i sense estrenar. A Barcelona tingué l'oportunitat d'explotar aquesta vena. En la línia de l'espectacle de cabaret estrenà el 1968 Manicomi d'estiu o la felicitat de comprar i vendre (inèdita per ara). En col·laboració amb Maria Aurèlia Capmany preparà un conjunt de peces titulades Varietats que s'estrenaren entre el 1969 i el 1971. Algunes d'aquestes peces foren publicades el 1975 dins el volum Ca, barret! D'un altre estil són Oratori per un home sobre la terra (1969), Una Roma per Cèsar (1969) i La fira de la mort (1970). A banda, féu algunes adaptacions de les rondalles tradicionals com N'Espardenyeta i L'amor de les tres taronges, representades el 1969. El 1970 preparà el guió cinematogràfic de Laia, dirigida per Vicenç Lluc i estrenada el 1972.
Fou també un reputat assagista literari. Són seus els estudis Trets fonamentals de la literatura catalana (1978), Síntesi d'història de la literatura catalana (1980), Llorenç Villalonga i la seva obra (1980) i Llorenç Villalonga (o la imaginació raonable) (1984). Es publicà el 1996 el volum Literatura medieval i moderna. Tingué cura de l'edició d'obres de Berenguer d'Anoia, Francesc d'Olesa i Guillem Roca, entre d'altres. Traduí al català Un hivern a Mallorca (1993) de George Sand i diverses obres de Marcel Proust, Arthur Rimbaud, Bertold Brecht i Friedrich Hölderlin, entre d'altres. Col·laborà amb la premsa i el 1995 foren recollits a El Mirador els seus articles apareguts a l'Avui entre 1976 i 1991 a cura de Sebastià Alzamora.
En conjunt, es pot dir que Vidal Alcover és un autor de gran volada cosmopolita, d'escriptura elegant i de gran varietat de registres. La vida fàci és com tot el seu cicle narratiu, un dels retrats literaris més lúcids que s'han escrit sobre la Mallorca de la postguerra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.