El pintor Joan Miquel Roca Fuster va ser trobat ahir mort a ca seva de Palma. Tot i que s'ha d'esperar el resultat de l'autòpsia, fonts consultades per aquest diari han apuntat la mort natural com a causa de l'òbit. Demà serà incinerat i el funeral se celebrarà dia 4 de juliol.
Nascut també a Palma el 1942 la seva pintura i la seva obra va irrompre en un panorama dominat pel que els experts han vingut a anomenar postimpressionisme d'influència local. Roca Fuster, que havia estudiat entre 1956 i 1958 amb Enrique Ochoa i Carmen osés, es titulava, el 1963, a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona, on es relacionà amb pintors de la seva generació, com Artigau, Arranz Bravo, Batolozzi, Josep Vives Camponar i Miquel Vilà, entre d'altres.
Féu la primera mostra individual a Madrid per posteriorment exposar a Palma, Londres, Barcelona, Madrid, Estocolm, Oklahoma Cita, Chicago, Antibes, Brussel·les, Pollença o Fràncfort per posar alguns exemples.
El 13 d'octubre de 2005 la Capella de la Misericòrdia va acollir una retrospectiva del pintor composta per 35 obres realitzades per l'artista en l'última decáda i en les quals, segons ell mateix admetia, es podia veure la seva evolució cap a la «Nova Figuració» amb una temàtica basada en les dones cadavèriques, personatges d'òperes, poemes onírics i contes romàntics.
Va ser la darrera vegada que el públic va poder gaudir de la seva obra. Amb motiu d'aquesta retrospectiva, l'escriptor Llorenç Capellà li féu una entrevista que es va publicar al setmanari Brisas. Allà es confessava obertament amb Capellà (Roca sempre havia estat una persona molt oberta que parlava mostrant les cartes) afirmant que «no em puc queixar. De què m'he de queixar? He tingut molts de doblers i l'he gastat a mans plenes. I possiblement en torni a tenir. Ara pint. Tenc il·lusió, ganes de fer coses. Som un privilegiat», concloïa.
La intensitat amb què va viure la vida el pintor i la curiositat que sentia envers tot el que l'envoltava feren que els canvis en la seva trajectòria artística fossin constants: es pot dir que des de 1964 a 1966 són anys de recerca expressiva i de gran activitat. El 1967 es produeix una ruptura en la seva obra en descobrir les possibilitats del pastel sobre paper. El 1972 comença una època de concentració formal i temàtica a la seva pintura. Tres anys més tard comença un període de purisme en la línia i de perfeccionament tècnic en olis i pastels. El 1977 es produeix un acostament a la pintura de Rembrant.
A partir de 1980 s'accentuen els trets de la seva nova estètica, on la música de Chopin i Bruckner és essencial i on es fan paleses les empremtes de Redon, Puvis de Chvannes i Moreau.
No només l'influïren grans noms de la pintura. L'obra de Roca Fuster va estar plena de referències a la música, la literatura (Apollinaire, Proust), cinematogràfiques, teatrals i d'altres de caràcter mitològic o al·legòric.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.