Miró Sculptures (1)

Es tracta d'una composició sobre paper de llima en el qual figuren un triangle, dues cordes formant un bell arabesc i aparells d'arquitectura. A aquesta obra en segueixen vint-i-set més, de semblants característiques, perfectament reflectit el món surrealista del seu autor.

Encara que totes són d'una creativitat excepcional, en un món ple de paradoxes, plenes d'un ambient màgic i oníric amb personatges pintats a l'oli que ens recorden els gnoms dels nostres contes infantils, i també els siurells. L'obra es tanca amb l'última escultura realitzada per l'artista el 1982 titulada Personnage (185 x 110 x 64).

Abans de continuar analitzant el llibre crec que pot resultar interessant presentar Daniel Lelong. Va ser home de confiança d'Aimé Maeght. Una cosa així com l''home dels números'. Junt amb Jacques Dupin, poeta per excel·lència, significaven els més sorprenents col·laboradors de Maeght. El primer amb els números, el segon amb la creativitat. Dupin va ser autor d'innombrables llibres i articles relacionats amb els principals artistes de la galeria Maeght.

Gràcies a aquestes dues persones, Maeght es va convertir en un dels principals marchands del món. A la galeria de París al carrer Teheran, en va seguir una altra a Zuric, una tercera a Nova York i una quarta a Barcelona al carrer dels germans Montcades, així com la Fundació Maegth a Sant Paul de Vence (Niça). Sempre van saber ser a l'ombra, en un segon pla, amb un molt reduït cercle de persones que coneixien el seu gran treball i col·laboració entorn demarchand.

Record, fa molts anys, que Miró em parlava dels seus amics.

Em deia: «Jacques Dupin és un gran poeta, potser un dels millors poetes del moment actual a França. En algunes ocasions m'ajuda a escollir títols per als meus gravats i litografies. Tots són d'una gran bellesa i poesia. Crec que Dupin té categoria suficient per dedicar-se només a la poesia».

Aquest magnífic llibre Miró Sculptures, té la categoria d'un catàleg raonat. Ha estat possible gràcies al bon treball de redacció i organització del nét de l'artista, Emilio Fernández Miró, amb la col·laboració de Pilar Ortega. L'obra aconsegueix reunir tota l'obra escultòrica de l'artista, tasca que estava pendent, després dels sis toms de litografies, tres de gravats i els sis de pintures sobre tela, aquesta última amb un molt ajustat estudi de Dupín. Falta ara per editar els dibuixos que va realitzar al llarg de la seva vida, treball llarg i meticulós per l'alt nombre de dibuixos que va realitzar Miró en tota la seva vida. Malgrat les dificultats, se m'ha assegurat que existeix el projecte de l'edició de la monumental obra, que sens dubte donarà a conèixer als lectors la minuciositat de l'artista abans de començar una tela. Molts dels seus treballs importants: La Masia, El Carnaval d'Arlequí, Interior holandès, i moltes d'aquestes obres són el reflex de nombrosos dibuixos en els quals Miró anava dissenyant l'obra mestra. La majoria d'aquests dibuixos interessants es troben a la Fundació Joan Miró de Barcelona i a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma. També està en projecte l'edició de les seves ceràmiques, moltes d'elles realitzades en col·laboració amb Joan Artigues.

Entre les gairebé quatre-centes obres que inclou el llibre, n'hi ha algunes que m'agradaria destacar. Per exemple l'Ocell lunar i l'Ocell soleil, ambdues a la Fundació Maegth a Sant Paul de Vence, realitzades en marbre el 1968.

En certa ocasió i durant una visita a l'esmentada Fundació, situada a la costa blava francesa vaig aconseguir una foto d'una parella besant-se davant l'Ocell lunar.

En revelar-la vaig comprovar que la foto tenia certa gràcia, a més de ressaltar l'escultura. Vaig encarregar una ampliació per regalar-la al gran artista. En veure-la, va demostrar una gran satisfacció. Era com un al·lot amb sabates noves. Va exclamar: «Et dónes compte com la gent senzilla s'apropa a les meves obres! No són intel·lectuals, no són milionaris, no són marchands, són senzillament dos al·lots joves que s'estimen i han trobat a la meva obra un lloc apropiat per besar-se. Que content estic amb aquesta fotografia!».

Després de referir-me als dos ocells celestials, desig esmentar així mateix Project pour un monument pour la Ville de Barcelone, La caresse d'un oiseau, Monument dressé en plein océan à la gloire du vent, entre altres, totes de gran interès.

I tantes altres obres, tantes, que segurament ompliria aquest espai que el director de Diari de Balears ha tingut l'amabilitat de cedir-me.

(1). Miró Sculptures. Catalogue raisonné (1928-1982) de Daniel Lelong and Successió Miró. Editat en anglès.

PERE A. SERRA,
president de la Fundació Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma