Llucià de Samossata, l'autor dels famosos diàlegs (Diàlegs dels déus i Diàlegs dels morts i també de novel·les satíriques com Història veritable, naixia en aquesta data a la ciutat que porta de cognom i moriria els seixanta-set anys després d'una vida de producció literària ben original i fructífera.
Ens interessa, avui, a les portes de l'estiu, quan la majoria de les mirades es dirigeixen vers el blau marí, el tema nàutic, tal com era vist en aquells temps llunyans. Ja és prou sabut que els antics grecs començaren a tenir mentalitat marinera vers el 800 abans de Crist, quan es dedicaren a establir, com feien els fenicis, colònies riberenques fora dels seus territoris.
Les drassanes anaren prosperant, no només en qüestió de naus de guerra sinó també de vaixells mercants. El disseny naval ja havia progressat bastant vers el segle II abans de Crist i així trobam que el mateix Llucià de Samossata ens descriu l'Isis, un navili romà per al transport de cereals, que va veure en el port del Pireu l'any 150 abans de Crist.
Diu George Goldsmith-Carter que «aquella embarcació devia resultar impressionant: posseïa coberta correguda amb quatre grans bodegues; i a la popa duia el cap d'un ànec sagrat romà, i a la proa el de la deesa Isis. Resulta curiós comparar les dimensions d'aquest vaixell amb les del famós clipper nordamericà Great Republic, que navegava per la ruta de Cape Horn: Isis: eslora, seixanta metres; mànega, quinze a disset metres; bodegues: quinze metres d'altura.
Great Republic: Eslora, 108 metres; mànega, divuit metres; bodegues, tretze metres d'altura.
La manifesta desproporció entre el llarg i l'ample d'aquests vaixells mostra la diferència entre la forma bàsica arrodonida del navili mediterrani i l'allargada de les embarcacions pròpies dels pobles del Nord».
I tanmateix, malgrat les grans tempestes i els nombrosos naufragis, el món clàssic mirava amorosament l'onatge del que dirien Mare Nostrum, com Virgili quan canta: «Esmentaré els mars que la bany en (Itàlia) a un costat i l'altre,/els grans llacs, tu, Lari, príncep entre d'ells,/ o tu, amb ones i fragor marí, Benac bravejant?/ Esmentaré aquí els seus ports, les moles que voregen el Llucrí,/ i el rugit de la mar enfurismada allà on lluny/ respan l'ona Julia a l'embat del pont rebutjat/ i endinsa la seva maror el Tirrè dins la boca de l'Avern?»
No és estrany que entre els nostres tresors arqueològics hi hagi una major abundància d'àmfores, àncores, ploms i restes de navili, peces rescatades dels mil pecis que s'enfonsaren a les nostres costes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.