Francesc Parcerisas dóna la seva visió del món al seu nou poemari

El llibre «Dos dies més de sud» mescla el pessimisme i el «carpe diem»

21/06/06 0:00

X. RIUTORT.Palma.
El poeta i traductor Francesc Parcerisas (1944) acaba de publicar el poemari Dos dies més de sud, a l'editorial Quaderns Crema. La seva obra poètica li ha fet guanyar diversos premis literaris, destacant el Carles Riba i el premi de la Crítica de poesia catalana per L'edat d'or.

La llibreria Àgora acull avui a les 20.30h la presentació d'aquest nou poemari, a càrrec del mateix autor, que llegirà i comentarà les seves poesies.

-De què tracta el vostre nou poemari?
-Faig un repàs de la meva visió del món contemporani i d'Occident, una anàlisi d'on venim i què feim. En aquest llibre ja no hi ha tants poemes d'amor, són menys i menys apassionats.

-Ha canviat gaire la vostra poètica des de L'edat d'or?

-Com als llibres anteriors, la màxima carpe diem també hi és present, però amb la relativitat que et dóna allò viscut.

-Per exemple...
-Hem volgut canviar el món, però aquest s'ha fet pitjor. Hem lluitat per coses que no hem aconseguit, però tanmateix no s'ha d'abandonar la lluita. Som tan culpables com els responsables, perquè continuen passant injustícies. Haver-me oposat a la guerra no em tranquil·litza, perquè encara n'hi ha.

-Tractau directament d'aquests temes en els versos?

-En els poemes es mescla tot allò que hi ha al món, com ara aquestes misèries, la guerra o la violència.

-Aquesta visió és un poc pessimista...
-És pesimista perquè el món és així. Aquest poemari en dóna una visió més global, no com altres llibres en els quals la visió era més instantània, de moments, petites càpsules... Tot i així hi ha un punt d'esperança, com reflecteix el personatge de la foca, que simbolitza la innocència de l'animal, perseguit, i que s'oposa a la rata, l'animal que sobreviu a l'ésser humà.

-Per això utilitzau el poema llarg, per donar una visió més global?

-Sí, perquè hi puc abocar més coses. És com un mosaic de moments.

-Per què el títol és Dos dies més de sud?
-Es basa en un poema de Rilke que transcric al començament del llibre, Dies de tardor. El significat del poema, que he volgut donar al meu poemari, és que l'estiu ha estat extraordinari, però ara vindrà la tardor, i cal aprofitar aquests dies que queden. És una petició, com una oració, per tenir alguns dies més, per perfeccionar el coneixement que tenim del món i de nosaltres mateixos.