Tacià, el Tertulià d'Orient, datava la seva obra Oratio adversus Graecos, que com els altres treballs seus va rebre dures crítiques dels seus contemporanis i de molts intel·lectuals posteriors a la seva existència. El consideraren heretge, tergiversador de les Sagrades Escriptures i pensador mil cops errat. No hi havia per tant. Un estudiós de la seva obra, Geffcken, el cobrí d'insults i mots denigrants:
«Tacià és un pedant, un mig savi que no ho acaba de ser, un mal deixeble dels gramàtics, un cap sumament incapaç, un pensador superficial, un home mentider de poca honradesa per a si mateix i per als altres, un orgullós erudit a la viola, un hipòcrita afectat, un salvatge estilista, un oriental enemic de la cultura, un trist i rar individu...»
A totes les quals coses jo hi afegiria:
-I un personatge més important, reflexiu i lliurepensador, que el que pogués ser aquests Geffcken, i altres Geffcken, més o menys ignorats.
Veiem però un exemple de la seva eloqüència:
«Per què voleu de forma tan apassionada, com en una lluita de pancraci, xoquin contra nosaltres les lleis de l'Estat? I si jo no em vull sotmetre als costums de determinades gents. Per què he de ser rebutjat com l'ésser més abominable? L'Emperador mana que se li paguin tributs i jo som disposat a pagar-los; el meu amo m'ordena que li estigui subjecte i el serveixi i jo reconec la meva servitud. Perquè l'home ha d'esser honrat humanament però no tèmer. Només s'ha de mostrar temor al davant de Déu, que no és visible pels ulls humans i per cap art comprensible. Només si em manen negar Déu, no estic disposat a fer-ho, sinó que moriré abans, per no ser condemnat per mentida i ingratitud. El nostre Déu no té començament en el temps, essent Ell totsol sense començament i, alhora, principi de tot l'Univers. Déu és esperit, però no el que entra en la matèria, sinó el creador dels esperits materials i de les formes de la matèria mateixa: invisible i intangible. Ell és pare de les coses sensibles i visibles. Per la seva creació el coneixem, i l'invisible del seu poder, i per les seves criatures al comprenem. L'obra que per amor meu fou per Ell feta, no la vull adorar. El sol i la lluna foren fets per causa nostra; llavors, com esperen que adori les coses que es troben al meu servei? I com puc declarar com a déus la llenya i les pedres? Perquè el mateix esperit que entra en la matèria, essent com és inferior a l'esperit diví, i assimilat com està a la matèria, no se l'ha d'honorar alhora que el Déu perfecte. Tampoc hem de pretendre guanyar amb regals al Déu que no té nom; doncs el que res ha de menester, no ha de ser per nosaltres rebaixat a la condició d'un almoiner».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.