L'espectacle utilitza les catorze cançons de l'àlbum «Elis e Tom», algunes d'elles conegudes internacionalment, per expressar sensacions, però no per fer escenificació dramàtica. Com explicà la directora general Vera Bicalho, «no volem interpretar els temes d'aquests músics tan coneguts al Brasil, sinó expressar moviments. Per això Rodavalho ha treballat per disociar els moviments de les lletres, per no caure en la dramatització».
Els moviments són molt exactes, fins i tot atlètics. «Els ballarins articulen els seus cossos molt a prop dels seus companys sense tocar-se, amb molta precisió» digué el ballarí Camilo Chapela.
Escenogràficament els ballarins vesteixen de blanc, amb diferentes textures, donant una sensació de sofisticació i refinament. Així, pinten els moviments sobre el negre del fons. A part dels ballarins, hi ha teles blanques caient del sostre, creant diferents interpretacions en cada espectador, des de pluja, fins a les tecles d'un piano.
Per donar una idea de la filosofia de l'espectacle, el nom de la companyia, Quasar, significa «el punt de l'univers on la gran concentració d'energia pot generar estels i galàxies» en paraules de Bicalho, «i això és el que volem trasmetre al públic» segons la directora.
El coreògraf, Rodavalho, fora de venir de la tradició clàssica, arrela en l'esport, la capoeira i en les arts marcials, creant un espectacle contemporani, molt a prop de la performància. Tanmateix els ballarins, que han de perfilar moviments precisos, tenen una base clàssica.
Quasar, al llarg de la seva trajectòria de divuit anys, ha duit les seves propostes de nova creació a diferents punts del planeta, aconseguint-ne diferents premis.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.